12/06/2015

El Picasso que li deia bona nit a Tàpies

3 min
TÀPIES INÈDITS  
 L’exposició presenta 40 obres de l’artista que en gran part no s’havien vist mai.

BarcelonaAssegut a la butaca del saló de casa seva, Antoni Tàpies tenia al davant un quadre de Picasso - Le coq saigné, (1947), un bodegó abstracte dels inicis de la seva època de Vallauris- que devia ser una de les primeres i últimes imatges que veia cada dia. Aquest oli sobre cartró de dimensions modestes estava molt ben acompanyat, a banda i banda, per obres de Joan Miró i de Paul Klee. “A vegades, quan ho necessitava, baixava també un Kandinskide les habitacions de dalt”, explica Xavier Antich, un dels millors coneixedors de l’obra de l’artista i president del patronat de la Fundació Tàpies. “Eren els artistes que admirava, els seus referents, el seu univers, i els volia tenir a la vista per tornar-hi una vegada i una altra”, afegeix. Els que van tenir el privilegi de visitar-lo, per feina o per amistat, sortien de casa seva impactats no tan sols pel contrast entre l’afabilitat de l’home i la radicalitat de l’artista sinó també per la bellesa d’aquell museu secret que havien descobert entre les seves quatre parets.

Ara una part d’aquell petit museu, únic a la ciutat i podria ser que al país, es pot veure a la Fundació Tàpies. Gràcies a un dipòsit per a deu anys dels hereus de l’artista, mort el 2012, tothom pot gaudir no solament d’aquella obra de Picasso sinó també d’altres, igualment exquisides i especials, d’artistes com Paul Klee, Joan Miró, Kurt Schwitters, Kandinski, Marcel Duchamp, Franz Kline, Jean Dubuffet, De Kooning, Motherwell i Jackson Pollock, del qual tenia un interessant paper del 1951, en plena època dels grans quadres del degoteig, d’una gran delicadesa i amb aromes de Kandinski.

Aquestes obres adquirides per l’artista a través de compres o intercanvis ocupen -confiem que per molt temps- una de les sales del pis de baix de la Fundació. A l’altra sala inferior hi ha un altre regal de la família: un conjunt d’una vintena d’obres del mateix Tàpies, la major part inèdites, que abasten des de mitjans dels anys quaranta fins a principis dels setanta. És a dir, tot el seu procés de formació i de maduració d’estil. Dues sales que farien dentetes a qualsevol museu. En conjunt, l’exposició -titulada Tàpies. Col·lecció d’artista, i oberta fins al 10 de gener- presenta 18 de les 31 obres de la col·lecció de mestres del segle XX, i una selecció acurada de 40 obres de l’artista realitzades entre el 1945 i el 1987 distribuïdes per les diverses plantes i que formen part del bloc de 230 obres dipositades ara a l’entitat per la família. Una ocasió única per retrobar-se amb Tàpies perquè, a més, la majoria d’obres no havien sortit mai de casa seva.

Un documental inèdit del 1981

De manera paral·lela, la Fundació ha presentat també un documental produït i realitzat per la crítica Maria Lluïsa Borràs el 1981 que fins fa molt poc no se sabia que existia. Com va explicar Núria Homs, comissària de la mostra, la primera notícia la va donar una carta de la correspondència privada de l’artista que hi feia referència de passada. Un cop en contacte amb la filla de la crítica, es va localitzar el metratge de 16 mil·límetres a la Filmoteca de Catalunya, on havia anat a parar com a part dels fons dels desapareguts laboratoris Fotofilm i Riera després d’una llarga peripècia legal. El documental, que compta amb música de Mestres Quadreny, s’ha restaurat i digitalitzat amb especial cura per recuperar els colors originals, per a la qual cosa s’han tingut com a guia les obres de l’artista. El resultat és magnífic com a guia per entendre l’obra de l’artista i, sobretot, com a testimoni d’una època en què ell estava en plena maduresa creativa. És recomanable dedicar-hi els 25 minuts que dura.

Aniversari i canvi d’època

Tanta novetat respon a la celebració del 25è aniversari de la Fundació Tàpies, que està en un moment de canvi d’època. Laurence Rassel es va acomiadar del centre que ha dirigit durant els últims set anys -el 30 de juny se sabrà qui el substitueix- fent balanç de la institució -106 exposicions i 1,6 milions de visitants- i també animant les institucions, els mitjans i la societat a seguir donant suport a una cultura que no busca grans públics sinó “promoure l’esperit humà” a través de l’art.

Dissabte i diumenge hi haurà portes obertes i, mentre duri l’exposició, l’entrada serà de franc cada primer diumenge de mes. A més, tots els visitants que compleixin 25 anys durant el 2015 tindran l’accés a la Fundació Tàpies gratuït.

stats