SABÍEM JA, perquè les entitats socials fa temps que ho alerten, que la pobresa s'acarnissa amb els nins i els vells. Amb els més dèbils i desemparats, els que no poden sortir a treballar i que no tenen mitjans per defensar-se. El problema, però, es va estenent. Ahir, l'associació Es Refugi donava una dada que encara preocupa més. Un 12% de la gent que han atès aquest 2013, és a dir, que ha demanat ajuda per menjar o allotjament, tenia entre 18 i 35 anys. És a dir, fins i tot molta gent jove, amb forces per treballar i en el moment àlgid de la seva vida, té seriosos problemes per poder viure. Quan passa això, les alarmes que ja estaven en vermell es posen, no ho sé, en morat. Els usuaris d'Es Refugi, explica l'associació, és majoritàriament de nacionalitat espanyola i en molts casos és gent que abans treballava en la construcció o a l'hoteleria, però ara no troben feina i ja han exhaurit totes les prestacions possibles, des de l'atur fins a les ajudes familiars. Què fan? On van? Quina sortida tenen? Hem viscut una de les millors temporades turístiques, sí, però això només beneficia uns pocs, perquè els sous dels treballadors són mínims -i ara, a més, els volen congelar- i no s'ha ampliat plantilla en funció de les necessitats reals dels turistes que s'havien d'atendre. La conseqüència és aquesta. La bossa de pobresa s'estén i agafa totes les edats, també uns joves que no veuen futur. Això, no sé si ho veuen els nostres líders, és un polvorí. Ara que ja hem salvat els bancs, tal vegada toca un pla de xoc per salvar la gent.
