Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Prou de violència masclista

AVUI ÉS EL Dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona. Ho és perquè així ho va acordar Nacions Unides el 1999 a petició de la República Dominicana, que volia retre homenatge a les germanes Mirabal, activistes polítiques que varen ésser assassinades el 1960 per ordre del dictador Rafael Trujillo. Ho podria haver estat qualsevol altre dia de l'any perquè és una violència constant que no té fronteres ni dia de la setmana. Sempre hi és. Quan hi ha guerra, és el primer que fan els soldats, per ordre molts cops dels seus caps. Consideren que violant les dones es desmoralitza l'enemic. Com si les dones no fossin enemic, com si només comptassin els homes, com si fossin objectes i no víctimes civils d'una població que tindrà memòria quan es firmi la pau. I en temps de pau, depèn d'on visquis i quins mitjans tinguis per fugir de l'explotació. A la pàgina web del dia internacional de l'ONU s'hi pot llegir que el 70% de les dones del món han patit algun tipus de violència, bàsicament de gènere, és a dir, masclista. No fan falta comentaris. Avui se celebra aquest dia, però ja dic que podria ser qualsevol altre. M'agrada, però, que sigui avui. No tant per Catalina d'Alexandria, la suposada santa cristiana que va patir tot tipus de martiri per reivindicar-se com a dona pura i sàvia. Més aviat és per Hipàtia, la filòsofa pagana d'Alexandria a qui els cristians varen martiritzar per ser una dona sàvia i pura. Sembla que va ser un cas clar de cristianització d'un mite que si no era perillós. També és el seu dia. Prou.