Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Tornam enrere, massa, quasi un segle

CREC QUE molts firmaríem per tornar enrere uns anys. Abans no ja de la crisi i que es canviàs la Constitució (sí, es pot fer) per incloure la clàusula que no podíem superar el sostre de dèficit, sinó fins i tot abans de la bombolla del totxo i del festival especulador dels bancs. Abans de la guerra contra el terror i de la desregularització mundial dels mercats. Més o menys en aquell moment crític en què la globalització era una paraula nova i encara hauria estat possible deixar clares unes noves regles del joc. El problema és que estam tornant enrere, però massa, quasi un segle. Vull dir que en algunes coses, almenys per aquestes terres, ens n'anam a abans de la democràcia, quan hi havia censura prèvia i el català només es podia xerrar a casa i si és possible sense fer gaire renou. A quan l'escola estava sota vigilància i hi havia depuració de mestres; quan es prohibien segons quines festes o segons quins símbols perquè no eren "oficials" o prou ben vists pel règim polític del moment. Patim una síndrome del cranc que ens duu cap enrere també en temes laborals, de manera que es reclama una desregulació dels drets dels treballadors com aquell qui diu d'abans de la guerra. Tornam a abans, quan de la pobresa se n'encarregaven les ànimes caritatives -avui dites voluntariat-, en lloc dels serveis socials públics. A abans, quan l'escola pública era per als pobres i els altres anaven als centres religiosos o havien de pagar molt. Estam tornant enrere, però no en les coses bones. Potser hauríem de tornar a anar cap endavant.