Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

I ara, a qui podrem admirar?

LA MORT de Mandela, per molt que anunciada i esperada, ens deixa orfes de referents. Faig un repàs mental i, francament, em costa trobar ningú que pugui estar a la seva altura com a exemple del que ha de ser un estadista. No tots els polítics són iguals, això és segur i val la pena tenir-ho present. Nelson Mandela en va ser la prova vivent, perquè fou així, amb la seva acció política, com va aconseguir dignificar un país. Igual que Gandhi, va haver de veure després com la seva feina era malbaratada pels successors, però la llavor del que va sembrar ha anat més enllà de l'acció d'un govern determinat i ja fa anys que el seu pensament i el seu exemple inspiren gent de tot el món. El segle XXI, però, encara no ha estat capaç de donar veu a una figura de la seva grandesa i influència. I dic donar veu perquè estic segura que n'hi ha, i molts. Estan amagats, tal vegada ala presó, o silenciats a casa seva, però els grans mitjans de comunicació no els han trobat encara o no han volgut donar-los veu. Aquest segle nostre no és tan convuls com va ser-ho el XX, però ha estat marcat per la por, primer del terrorisme; després, de la crisi; més tard, de qui sap què. Por, temor de perdre els privilegis, precisament el que no va tenir mai Mandela. Ara es parlarà tot el dia de Madiba, com li diuen a Sud-àfrica, als diaris i televisions. També sabrem de les misèries del seu entorn i de com s'ha desfet part del seu llegat. Aprofitem allò bo. És millor recordar el que deia ell que el que diran d'ell els polítics, porucs, d'avui. A veure si n'aprenen.

PUBLICITAT
PUBLICITAT