Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

La història que escrivim cada dia

LA HISTÒRIA costa de copsar-la. Mentre la vius sembla que no passi res, que els dies siguin tots iguals uns als altres. Em referesc, és clar, a la del nostre passat recent, sense guerres ni grans catàstrofes. Són poques les vegades que es pot tenir la consciència de viure un dia històric i, més aviat, els fets passen i és després que, amb perspectiva, t'adones que hi va haver un moment, un dia, un any, en què tot va canviar. M'impressiona com l'impacte en la història no sempre està relacionat amb la durada. Vull dir, per exemple, que la República va durar poc, massa poc, però en canvi els seus efectes i el record dels que la varen viure han perdurat amb una força sorprenent. El mateix passa en el cas de JFK. No va tenir gaire temps a fer moltes coses, però el seu mite i la seva influència han sobrepassat l'abast real de les reformes que volia impulsar. Pens que està bé veure-ho així perquè de vegades pareix que el que feim no té ressò i no canviarà gaires coses. No sempre és així. El que feim cada dia és fonamental i, sense pretendre posar sobre nosaltres cap càrrega fonamental, ens hem de creure que podem canviar el curs de la història amb feina i voluntat. De tot el mite Kennedy, el que m'agrada és aquesta idea que es podien canviar les coses amb la implicació de tots. "No pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres, pregunteu què podeu fer vosaltres pel vostre país " és una frase que, patriotismes a banda, té un punt mobilitzador. Què podem fer, a més de votar, per canviar aquest petit país que tenim?