Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

En necessitam molta, de poesia

AVUI US trobareu tot un diari tunejat amb la poesia de Miquel Martí i Pol, i cada dia teniu just a baix d'aquesta pàgina els versos de Marià Villangómez o Rosselló-Pòrcel. Crec que, al contrari del que deia la cançó, són bons temps per a la lírica, per llegir-la, si més no. La necessitam com l'aire que respiram per recordar que hi ha vida intel·ligent fora d'aquest núvol de malastrugança en el qual estam ficats dia sí i dia també. La poesia ens recorda que hi ha coses més importants que les periòdiques notícies sobre corrupció, crisi, baralles polítiques i atacs constants a l'educació i a la cultura. Ens recorda que som persones amb sentiments i raonaments similars als que tenien les persones de fa deu, cent o mil anys. Que estimam, ploram, patim, gaudim i ens meravellam pel fet de ser vius. Que la vida és l'única cosa que tenim i val la pena aprofitar-la enriquint-nos l'esperit amb les reflexions i els versos dels poetes. Perquè és això que canten els poetes, el que ningú no ens podrà treure mai: la nostra humanitat. I, tal vegada, si tornam a rellegir-los, si estam atents també al que ens diuen ara els poetes, els artistes, els actors, els creadors de tota mena, recuperarem l'alegria de viure, i la lluita per una vida millor, per un futur més equitatiu i més just per a tothom, ens resultarà més bona de dur. Llegim poesia perquè així, n'estic segura, ens sentim millor i millors, i perquè, de rebot, contribuïm que els altres també s'hi sentin. Avui, a cada glop de la dura actualitat, trobareu el consol d'un vers per recordar que sou vius.