Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Com de les pedres es fa història actual

RECORDO LA primera visita que vaig fer al jaciment del Born de Barcelona juntament amb Albert García Espuche i Agustí Fancellí, gran mestre del periodisme que va morir fa poc. Allà estava previst fer-hi la biblioteca provincial i, amb motiu de les obres, s'havien trobat les restes del setge de 1714, amb bales de canó incloses, sobre uns carrers encara empedrats. García Espuche, que s'havia passat anys investigant en arxius notarials, coneixia els noms i els oficis dels darrers habitants d'aquelles cases que varen ser arrasades després de 1714 per construir-hi la ciutadella des de la qual es vigilava, amb canons, la ciutat. Ens va contagiar el seu entusiasme i vàrem posar un granet d'arena perquè es conservassin les restes. Encara que lament, i molt, que no hi hagi encara la biblioteca, pens que aquell jaciment és la prova que les pedres ens ajuden a entendre la història actual. No tant per la part reivindicativa que representen -us ho explicam a Cultura perquè són part dels actes del tricentenari-, sinó també perquè un jaciment així, encara que sigui relativament recent, del segle XVIII, ens apropa a la vida quotidiana dels nostres avantpassats i serveix d'excusa per explicar també com hem arribat fins aquí. Molt del que ara es reivindica a Catalunya té a veure amb la repressió posterior a la derrota de 1714: un terç de Barcelona esbucada i el Decret de Nova Planta. Molts illencs hi varen anar a lluitar i a morir per defensar la ciutat i la causa austriacista. L'any següent també van caure les Illes.