El debat de dilluns vespre, entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, va ser més tens que dens. Tensió pel passat, per adjudicar culpes al contrari. Tanmateix, poca densitat argumental i raonament per explicar el present i el futur. En aquest sentit, no passaren de llegir algunes de les propostes del programa. Poc bagatge. No va ser un combat d'idees. Tampoc, no va ser Muhammad Alí contra George Foreman. Simplement va ser una brega. El succeït podríem dir que va anar de la següent manera: El candidat popular va cometre l’error de menysprear el jove opositor. Parlava més amb ZP que amb Sánchez. En aquest florilegi de ballet cortesà, Sánchez es va trobar cursi. Després de l’enèsim intent de trepitjar-li el peu sense aconseguir-ho, un cop parlat al vestuari en el descans de la pausa televisiva, el candidat decideix llençar-se a la jugular de l’adversari. Va mossegar com gos de presa, va fer mal. El programa era fora d’horari infantil. Sánchez, passi el que passi, dilluns vespre es va guanyar continuar.
