Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

La moderació

El president Rajoy, dia rere dia, insisteix en la moderació i la sensatesa com a virtut de la "bona política". Dues paraules que, en si mateixes, constitueixen un marc de referència adequat de pensament conservador; una mena de paquet bàsic de supervivència aplicable a qualsevol situació: si parlam d'Espanya, "sensatesa, sensatesa"; si parlam de salaris, "moderació, moderació", i així successivament. Un lloc comú on el líder conservador, un expert del no dir res, es mou a la perfecció. Tant se val la imprudència de les dobles comptabilitats o l'integrisme de les polítiques, ells són moderats i sensats per decret. Però el que és evident és que la línia que volen que destriï els bons dels dolents, amb vista a les properes eleccions, és la de la moderació.

Pedro Sánchez ha col·locat a la seva esquena una gran bandera d'Espanya. S'ha ressituat en la carrera per la moderació per la via de la unitat i el patriotisme; ho havia fet, amb anterioritat, utilitzant la via del sincretisme del canvi moderat. Avui ha fet una passa més. Un marc ambivalent –l'esquerra de la moderació o la moderació del canvi– que requerirà un discurs silent, com el de Rajoy. Per començar, la bandera espanyola és el símbol d'un apassionament quasi atàvic, d'una disputa històrica, d'un imperi calent, és a dir: ho és tot, menys la imatge de la moderació. No obstant això, en aquest cas, podria expressar perfectament allò que es volia dir: ordre, capacitat de govern i, en definitiva, coses que no s'expliquen, es tenen, o no es tenen. El líder socialista ha entrat a disputar directament el terreny que els conservadors havien marcat com a seu. Hi insisteixo, amb un discurs que únicament serà possible si és concís de paraules.

La radicalitat és a l'altre costat de la frontera. L'èmfasi en la moderació, un discurs que no és nou, deixa a les clares el que semblava evident: en el futur, el pastís dels vots no es trossejarà en dues grans porcions, sinó que almanco seran tres els grans trossos. Llavors, com deia el protagonista d'una pel·lícula, "l'amor són percentatges, la qüestió és saber quin és el tant per cent del temps de la teva vida en què ets feliç amb una persona o una altra". El dilema serà si t'emociona encara el foxtrot lent o si et perd l'efervescència del rock and roll. Sens dubte, una qüestió de percentatges.