Publicitat
Publicitat

Allò que arrossegam

Sempre pens que, si un dia, en aquest país nostre, ens decidim a fer comptes dels doblers perduts, dels tudats, dels mal gestionats, dels que ja s'ha demostrat que s'han robat i de la quantitat que encara queda per provar però que ja n'està en procés, no sabrem si endur-nos les mans al cap, a les butxaques o si tancar amb pany i clau els comptes públics per sempre més.

La lleugeresa amb la qual s'han gestionat els pressuposts i el patrimoni públic és digna d'un estudi que qualque dia haurà d'emprendre algun expert que no passi pena de dedicar-li la vida. Sense anar més enfora, avui la companya Margalida Bonnín ens explica com ha acabat el Centre Cultural Costa Nord de Valldemossa (bar restaurant, auditori, sala multifunicional, sala d'audiovisuals, oficines, terrasses i jardins), que el Govern balear ha acabat adjudicant per un cànon de 37.000 euros anual, amb un contracte de deu anys. Si es té en compte la riuada de turistes que aparquen davant Costa Nord per visitar Valldemossa, la mitjana de 3.000 euros al mes és una rialla. I si no, que ho diguin a qualsevol local de 60 metres quadrats d'un carrer tan transitat com el del poble en el qual tots van a reviure Chopin. 

La qüestió, que no hauria de ser, és que aquest és un complex públic per obra i gràcia del president Jaume Matas que volia arreglar un problema a Michael Douglas, com en altres moments va voler arreglar la vida al gendre del rei i a la seva filla. Així, per fer content un actor de Hollywood, Balears va comprar Costa Nord. I així s'han fet tantes i tantes coses en aquesta terra, amb arguments que no s'aguanten per enlloc. Un dia, sí, hauríem de treure comptes de tot allò que arrossegam.

 

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT