Anau a Llucmajor amb les ulleres de mirar a prop
MAI NO PODREM agrair prou a Toni Catany. La seva determinació de perpetuar-se a Llucmajor ens obre avui l’oportunitat d’apropar-nos a Catany a través de les obres d’un fotògraf que ell admirà profundament: el finlandès Pentti Samallahti. No sé com us he de parlar de les meravelles de la seva fotografia extraordinàriament petita i de qualitat immensa. No sé com explicar-vos la sensibilitat, la precisió, la poètica i el somriure al qual t’obliga. Només sé que, jo que he pogut veure l’exposició que s’inaugura avui vespre, us aconsell que aneu a Llucmajor, al claustre de Sant Bonaventura, i que us oblideu les ulleres de mirar a prop. Podeu tenir bona vista, però aquestes miniatures no tenen un detall per perdre’s. La ciutat de Llucmajor, d’una aridesa desoladora durant dècades si ens atenem a l’activitat artística que s’hi ha duit a terme, d’uns mesos ençà ha començat a emetre una seriós crit d’atenció que la pot convertir en breu en el lloc on miram tots els qui estam interessats en la cultura i el llenguatge fotogràfics. Malgrat les contínues i mai no explícites manifestacions de desinterès per part del Consell de Mallorca, la Fundació Toni Catany, amb l’Ajuntament de Llucmajor, ha posat fil a l’agulla per embastar una programació d’una dignitat exquisida al voltant de la fotografia. Podem visualitzar els beneficis culturals que ens donaria el Centre Internacional de Fotografia Fundació Toni Catany, per si qualcú ho dubtava. El descobriment de Pentti Sammallahti et du l’alegria d’haver viscut una experiència especial i difícil d’esborrar. També sents més a prop Toni Catany, i no pots deixar-li de donar les gràcies.
