Antoni Vives: “Si Barcelona i Palma treballéssim junts, seríem imbatibles”

PalmaAntoni Vives (Barcelona, 1965) ha estat a Palma atenent dos dels caires més importants de la seva vida polièdrica d’economista, escriptor i polític. D’una banda, presentant la seva darrera novel·la, I l’endemà, el paradís (La Magrana). De l’altra, oferint la conferència Palma i Barcelona, les complicitats que ens convindrien. Amb qui és tinent de batle d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, parlam precisament d’unes complicitats que ara no existeixen i sobretot parlam d’això, de la ciutat, especialment de la ciutat intel·ligent. Ell és un dels principals impulsors d’aquest concepte que ha convertit la capital del Principat en un referent mundial.

El concepte de ciutat està canviant de manera accelerada i també la manera de pensar-la i planificar-la. Com la plantejau?

M’agrada pensar la ciutat com l’ecosistema dissenyat per l’ésser humà i per a l’ésser humà, un ecosistema en estat de transició permanent. Recordant Arribas Castro, diria que “la ciudad es un millón de cosas”. Avui, planificar la ciutat a llarg termini té poc sentit. Qui planifiqui la ciutat té totes les possibilitats que se li giri a l’inrevés. A l’Ajuntament de Barcelona tenim una mena de mantra, un pla estratègic: volem una ciutat de barris productius, a una velocitat humana, generadora d’oportunitats, autosuficient energèticament, hiperconnectada i d’emissions zero, saludable, motivada i socialment acollidora.

Sou un gran defensor de la ciutat intel·ligent (Smart city ). La tecnologia avui és bàsica per aconseguir tots aquests objectius?

Absolutament imprescindible. Si Ildefons Cerdà va concebre el seu pla per a Barcelona com a projecte d’un somni social, ara fem servir la tecnologia per continuar fent realitat aquest somni social. Hem apostat fort per la ciutat intel·ligent i estem configurant un model exportable. Avui, estem exportant aquest model i ajudant altres ciutats en projectes que van en aquesta mateixa línia: Hong Kong, Lima i Nova York, entre d’altres. És, a més, un model que ens està ajudant a fer gran la capitalitat. No és mal de fer, només cal proposar-s’ho. És un sistema fantàstic que hauran de tenir totes les ciutats. L’ha de tenir Palma, l’hauria de tenir València... I estem molt oberts a col·laborar des de la nostra experiència.

Encara hi ha molta gent escèptica amb això de les ciutats intel·ligents. Què ens en podeu dir?

Que a Barcelona n’hem fet una aposta estratègica i que ens està sortint molt bé. L’ smart city és un element central per al desenvolupament social i la millora de la qualitat de vida. Si Jobs va dir que això [aixeca el seu mòbil] ens canviaria la vida, ara està clar que també canvia les ciutats. La Fundació Bloomberg ens ha donat un premi de 5 milions de dòlars per al projecte Vinclas, pel caire social d’aquest projecte. Vinclas fa possible que, des d’una tauleta, una persona major de 75 anys, si viu sola, ja no estigui sola perquè està hiperconnectada amb el món. Parlo de la gestió de la domòtica, de l’internet de les coses, al qual l’ARA dedicà pàgines la setmana passada. Parlo també d’estalvi d’aigua, amb la implantació de sensors a tots els parcs i jardins, que informen de quan cal regar i quan no. Parlo dels autobusos, que gairebé mai no trobaran un semàfor en vermell i la gent descobrirà així que fa més via i és millor anar amb transport públic que amb el cotxe particular. Parlo dels fanals del carrer, com els que instal·lem al Paral·lel, que no només són fanals, sinó que són torres smart que abasteixen de tecnologia la zona i faciliten la vida dels ciutadans. I parlo...

D’un altre model de ciutat.

Aparentment, no; la ciutat físicament no experimenta grans canvis. Avui, la ciutat ens ha de parlar, ens ha d’informar i les coses han de parlar entre elles. I això és millorar en eficàcia i en la qualitat de vida que ofereix la ciutat.

Acabau d’acollir una nova edició del Mobile World Congress, amb unes repercussions immenses. Barcelona és la capital mundial del mòbil, com es diu?

Tant el congrés com el fet que et considerin la capital del mòbil no només t’ho han de dir, sinó que t’ho has de guanyar. I hem treballat molt per ser una de les capitals del món. A més, presentant-nos sota l’etiqueta de la catalanitat.

Per cert, heu vist la gent preocupada pel procés sobiranista? Què us han transmès els estrangers que visiten el MWC.

Ningú no ens n’ha parlat amb preocupació. Ens ho demanen, però veuen que som gent centrada i tranquil·la, cosa que ens dóna legitimitat per decidir què volem. A més, abans relacionaven Barcelona amb Espanya. Ara ens diuen catalans.

Heu posat un impost turístic sense problemes. Aquí en tenim molts.

A Barcelona hi havia una certa por davant les conseqüències d’aquest impost, tot i que tothom, tots els sectors eren conscients que va adreçat a millorar la ciutat en tots els sentits. No només recaptem per millorar, sinó que a més hem augmentat molt el nombre de turistes. Els beneficis d’un impost turístic són indiscutibles i el que perjudica el lloc i la seva gent és oposar-s’hi.

Entre la Generalitat i el Govern balear pràcticament no hi ha interlocució. Hi ha relacions entre els ajuntaments de Barcelona i Palma? Projectes conjunts?

Entre els ajuntaments? No, pràcticament cap. Però no voldria culpar-ne ningú, aquestes coses sempre es perden per dos costats. És una vertadera llàstima, perquè des del punt de vista geoestratègic hi hauria tantes línies de cooperació possibles, que no aprofitar-ho és una tudadissa. Hauríem d’explorar les possibilitats de col·laboració econòmica, cultural i social. Mireu-ne només uns pocs exemples: seria elemental que Palma i Barcelona treballéssim junts en la indústria nàutica, les drassanes o el disseny, que són fonamentals i en tenim una gran indústria; també en el creuerisme, les rutes turístiques, les relacions universitàries i les culturals. Són molts, els àmbits. Una ciutat més l’altra sumaríem molt més que dues ciutats. Si Barcelona i Palma treballéssim junts, seríem imbatibles.