Aproximació sense tocar voreres

Tot producte de la imaginació pot no tenir res a veure amb la realitat, però una imaginació informada té més possibilitats d’aproximar-s’hi. Després d’haver llegit l’informe Aproximació a la determinació de l’impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears, que va presentar la Conselleria de Cultura etcètera dijous, hom imagina la conversa dels principals responsables d’aquesta administració a l’hora d’arribar al títol que acab de transcriure.

- El títol hauria de ser Impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears.

- Millor posar Determinació de l’impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears, que és un poc més imprecís. No és tot el que hi ha, sinó el que volem deixar fixat.

- Fins i tot així... No ho sé, amb les dades que tenim... Jo posaria Aproximació a la determinació de l’impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears.

- Sí, sí, deixem-ho així.

Del títol a les conclusions

D’aquesta manera, l’informe va ser explicat a la premsa per la consellera Ruth Mateu i pel director general de Cultura, Jaume Gomila, amb el títol Aproximació a la determinació de l’impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears -perquè s’entengui, és com si es diu “aproximació a la determinació d’arribar al Machu Picchu”, que no vol dir que m’hagi mogut ni una passa més enllà del despatx del Palma Arena.

Després d’oferir unes dades tan imprecises com que a les Balears tenim “gairebé 3.000 empreses que es dediquen a alguna activitat cultural”, 835 de les quals -sempre segons l’informe- són comerços minoristes i 760 són empreses de creació; després d’afirmar que el 97% d’aquestes empreses no té cap assalariat o en té menys de 10 (això darrer, podem assegurar que són la immensa minoria); després de donar dues o tres dades (no més) per l’estil - quién dijo miedo? -, vénen les conclusions. Les copii per incapacitat manifesta d’explicar-les:

“Tenim un important múscul d’empreses culturals que generen una gran riquesa, 1.700 milions d’euros l’any”. Comentari meu: Amb les dades que s’han recollit, el múscul pateix d’una debilitat esfereïdora.

“Això fa que puguem oferir una gran varietat de productes culturals, i de qualitat. Quantitat i qualitat de productes culturals”. Comentari: Si l’estudi no ha fet cap valoració de la qualitat de les ‘empreses’, posant-les totes dins el mateix sac, em deman com s’arriba a aquesta conclusió. Segueix les mateixes pautes de l’informe de consum cultural que presentaren fa unes setmanes: un 25% dels ciutadans de les Illes Balears és consumidor habitual de cultura, només perquè diuen que van una vegada al mes al cine. Hi van a veure què? Torrente 453?

Continuu copiant conclusions: “Aquest gran múscul existeix, en part, gràcies al Turisme cultural de qualitat que consumeix aquests productes. Recordam que sols el 25% de la nostra població el consumeix habitualment (sic)”. Ara no sé si el que consumeix la nostra població és el turisme, és el múscul o si hi ha una errata. Sigui com sigui, no s’especifica què consumeix aquest “Turisme cultural de qualitat” que escriuen en negretes. Les visites a la Seu deuen augmentar la proporció notablement, dic jo.

La darrera conclusió: “Aquest turisme cultural de qualitat ens ajuda a desestacionalitzar la temporada turística i a crear una oferta enfora del sol i platja i, sobretot, del tot inclòs”. Fan una aproximació, no toquen voreres i queden tan amples.

Unes humils recomanacions

Després d’aquests dos informes, el de consum cultural i aquest darrer de l’aproximació a la determinació de l’impacte econòmic sobre les empreses culturals sense cap assalariat o molt pocs, recomanaria humilment a la Conselleria de Cultura etcètera que cercàs una altra manera de fer feina, una manera que almanco servís per començar a fer camí.

Per fer camí, avui, no faig més que repetir-ho, s’ha de canviar la idea que es tenia fins ara de les polítiques culturals. Es recomana llegir el llibre Cultura libre de Estado del menorquí (sí, com els màxims responsables culturals d’aquesta comunitat) Jaron Rowan, publicat per Traficantes de sueños. I si a aquest llibre, que dóna nombroses dades per demostrar on ens ha duit entendre la cultura com a consum, hi sumam els treballs que han fet experts com Xavi Urbano, Helena Ojeda, Judit Font i Jordi Oliveras, o Ivan Gordillo, Josep Manel Busqueta i Pau Llonch, als seus articles a la revista digital Crític sobre el sobiranisme cultural, es podrà entendre o si més no valorar si el camí no hauria d’anar per un sentit ben diferent. En continuarem parlant.