Publicitat
Publicitat

Cris Juanico: "El govern de Bauzá diu de fer en anglès la música. La religió, no. Vius!"

Infància Cris Juanico comença el desembre amb nou disc, 'Un món de nadales'. El músic menorquí confessa que no se sent especialment religiós, però té les nadales unides a la seva infància. Per això les ha cercat per diversos continents

Els que el coneixen i l'han seguit saben que Cris Juanico és un músic de gran varietat de registres. Ell assegura que es troba bé entre la diversitat. Nascut a Ciutadella (1967), membre fundador de grups com Ja T'ho Diré i Menaix a Truà, responsable del segell Aumón, director de l'escola Sa Fàbrica de Músics a Menorca i, des del 2004, compositor i cantant en solitari, amb sis discs de llavors ençà, és dels que viuen per la música. Ara està a punt de llançar el darrer treball, Un món de nadales , que presentarà l'1 de desembre a Girona, i després a Maó, al Teatre de Petra, a Barcelona i a d'altres ciutats catalanes, en una llarga gira que anticipa les festes.

¿És un sentiment religiós el que l'ha duit a cantar nadales?

No tenc un sentiment especialment religiós, encara que hi vaig ser educat. Les nadales per mi són una tradició que tenc molt unida a la meva infància. El Nadal se celebra cantant, i jo sentia curiositat per saber com el canten a l'Àfrica, a Amèrica i a distints països europeus. D'aquí n'han sortit tretze temes que, traduïts al català i amb una interpretació molt personal, formen un disc molt variat, en el qual participen veus de cadascuna de les Illes, de Catalunya i del País Valencià.

Vostè ha fet pop rock, blues, jazz... I ara fa nadales. ¿Se sent còmode en aquesta diversitat de registres?

La veritat és que m'hi sent bé, entre la diversitat. A parer meu, cercar la diversitat és una manera de cercar els orígens. De fet, molts dels artistes que a mi m'interessen miren enrere a la recerca de les arrels. A més a més, cada projecte és un aprenentatge per mi. No m'estimula fer allò que ja sé fer.

Quin valor atorga a la música popular?

M'interessa dur la música popular al meu camp. No tenc complexos respecte de les cançons que hem heretat ni entenc que es tinguin. La música popular és el nostre blues. Les músiques que aconsegueixen traspassar fronteres i estendre's sempre són les que sorgeixen d'un context purament local. A les Illes i a Catalunya tenim molta música d'arrel, però els grans mitjans de difusió, com han estat fins fa poc les radiofórmules, mai no n'han fet una aposta, no hi han cregut. Personalment, és a ca nostra on trob allò que de veritat m'emociona.

Què li deu la seva música a Menorca?

A Menorca li dec molt. Dec tota la inspiració al fet de ser illenc. Als 22 anys vaig partir perquè a Menorca no tenia sortida. Des que vaig tornar a viure a l'illa, les coses han canviat molt, perquè la tecnologia em permet estar més temps a casa. Així i tot, vaig i vénc molt, la qual cosa fa que continuï contemplant Menorca també des de fora, que és quan més mitifiques allò que sents teu.

La tecnologia també ha posat la música a l'abast de tothom. Hi ha aplicacions per compondre i et pots baixar tota la música del món. Quina opinió té d'aquest fet?

La informàtica és una eina democratitzadora, però ens demostra que no tot és vàlid. No es pot fer música seguint una fórmula. No existeix un decàleg per fer cançons, i si existís no funcionaria. Tot això ha fet que les coses siguin més efímeres, les cançons especialment. Ja no recordam quina ha estat la cançó d'aquest estiu. Respecte de les descàrregues, han fet que tot el sector s'hagi de reestructurar. Avui un disc és una targeta de presentació, en el qual, a més, la imatge té molta força. YouTube s'ha fet imprescindible. Tanmateix, en el meu cas, mai no he viscut dels discs que he venut.

Pot suportar el 21% d'IVA?

Aquest IVA tan brutal està demostrant que només serveix per procrear pirates. La producció musical ha baixat i la indústria cultural es desfà. Tampoc l'Estat no recapta més per aquest concepte. No hi ha guanyat ningú i n'hi ha molts que han deixat de menjar.

Dedica bona part del seu temps a l'ensenyament i a la introducció a la música. ¿Hi ha una aposta pública per l'educació musical?

A Espanya l'educació musical continua deixada de banda. No entenc que es menystingui una eina d'integració tan important com és la música. És un llenguatge que ajunta sensibilitats, sensacions, matemàtica, poesia. Ningú no es pot imaginar un sol dia sense música. És una gran eina educativa i no se li fa ni punyeter cas.

Vostè no calla i sovint adopta una posició crítica. Se sent indignat?

Hi ha moltes qüestions que em preocupen, i no vull callar. En primer lloc, respecte del conflicte educatiu: si he de confiar en algú, confio en els mestres. El Govern Balear es vol carregar la immersió lingüística amb dades falses. Els fillets no tenen cap problema amb la integració. En segon lloc, també m'indigna, i és molt significatiu, que el govern aconselli fer en anglès la música; no la religió. Vius! I és denigrant que tres directors d'institut estiguin encara expedientats per defensar la seva independència. Als pares que ens manifestam amb música cada dissabte a Ciutadella se'ns ha negat el corrent elèctric d'un edifici públic. És igual, un veí ens donarà llum. Però no se m'ocorre manera més barroera d'actuar. Jo em queixo. Els que tenim veu ens hem de queixar.