Publicitat
Publicitat

Comencem per Son Sant Joan

La gentrificació que pateixen les nostres illes aquests dies, de la qual se'n feia anàlisi aquest diumenge a l'ARA Balears, comença per l'aeroport de Palma (Palma de Mallorca, segons es llegeix en lletres enormes). D'un temps ençà, millor dit, des que el govern de Mariano Rajoy posà la companyia aeroportuària en mans privades, no hi ha iniciativa ni centímetre de Son Sant Joan que no sigui comercialitzat. O es passa per caixa, sense cap mirament, sense cap respecte i sense la mínima consideració a qualsevol interès col·lectiu, o es barra l'entrada a Son Sant Joan. Per contra, si es paga el que et demanen –i no s'hi posen per poc–, via lliure a posar un camió de begudes que barra el pas, a fer que et topis de morros amb un lluminós publicitari, a situar les botigues al bell mig del passadís –rectific, a dibuixar el passadís pel mig de les botigues–, a fer-te fer voltes i que et sentis assetjat per qualsevol que et vol vendre qui sap què. Això, per no parlar de la impossibilitat d'anar a cercar un familiar sense haver de passar per taquilla.

L'aeroport de Son Sant Joan s'està estenent més enllà dels seus confins. Una fotografia aèria, la que qualsevol pot contemplar des de la finestreta de l'avió abans de tocar terra i sentir-se venut, demostra fins a quin punt ha crescut el negoci aeroportuari des que és un negoci privat. No és, no pot ser casualitat, que en els darrers temps s'hagin quadruplicat (per dir qualque cosa) els aparcaments que depenen de la mateixa AENA o amb els quals AENA fa negoci. Va bastar apujar les tarifes dels aparcaments més propers fins a fer-les impossibles per a les butxaques que neden més amples.

El més greu de tot –i ja ho és tot plegat– és que els qui s'han dirigit a la direcció de Son Sant Joan –i aquí posau també El Prat o el nom de l'aeroport que us vengui en gana– per demanar permís per poder dur endavant una iniciativa d'interès social o d'una certa necessitat pública, s'han trobat amb la resposta que això és un negoci. I el servei públic? Ni sentir-ne a parlar.  

I més greu encara és que això respongui a un model d'estat que no vol saber res de serveis públics com un aeroport, que és, si no l'única, gairebé l'única via de sortida i d'entrada d'uns territoris envoltats per la mar en tot el seu perímetre. Ens venem molt barats. O per ventura al nostre Govern i a tots nosaltres ens fa molta mandra fer una revolució contra la venda que es fa de la nostra imatge, contra la comercialització de les nostres vides, contra el fet que una part important del nostre benestar i de les nostres oportunitats estiguin en mans de qui mai no en tindrà cap consideració si això li dóna ni que sigui un euro més de benefici. Si ens hem de posar amb el tema de la gentifricació, comencem per Son Sant Joan, on qualsevol se sent gent. Així, en anònim, en general.