Publicitat
Publicitat

Endavant i sense dubtes

Si qualque conclusió s'ha de treure de l'experiència traumàtica de l'ecotaxa del primer Pacte de Progrés és que un govern no pot dubtar quan té un projecte que creu necessari per al país. Les decisions polítiques han de ser fermes, cosa que no exclou que siguin producte del consens d'una majoria social, per bé de la societat i no al servei d'una minoria econòmicament dominant.

L'actual Govern d'esquerres ha apostat per recuperar l'ecotaxa i per la seva aplicació abans que no es compleixi un any de les eleccions que propiciaren el canvi polític. Que li diguin taxa turística ha creat certes reticències, sobretot entre els moviments ecologistes que, segurament per una deficient comunicació per part de l'Executiu, han pensat que la recaptació d'aquest impost pugui anar a sufragar algunes despeses que han de ser privades i que res no tenen a veure amb el medi ambient. Pel que sabem, ni es preveu, ni es té pensat preveure-ho així. Si les decisions polítiques han de ser fermes, la comunicació de les mesures que s'emprenen, especialment en aquests casos que mouen tantes sensibilitats, ha de ser clara, concisa, sense marge per a les interpretacions.

El debat sobre l'impost turístic ja s'ha de donar per tancat. Avui, agradi o no a la Federació Hotelera, la taxa ha de tirar endavant i, des del meu humil punt de vista, hauria de servir per invertir en patrimoni natural i també en patrimoni cultural o històric. D'una inversió com aquesta, feta amb una recaptació als que ens visiten, ens en beneficiarem tots: ciutadans i turistes, però també les properes generacions, que també d'això es tracta.