Fernando Gómez de la Cuesta: “Mentre la cultura estigui sotmesa als polítics, no sortirem de la precarietat”

PalmaDes de dilluns passat, quan va ser informat oralment del seu cessament com a director de gerent de la Fundació Palma Espais d’Art (FPEA), i fins dijous, en què el patronat aprovà la decisió, Fernando Gómez de la Cuesta va voler mantenir silenci “per prudència i per respecte a un patronat que encara no s’havia pronunciat”. Afirmava trobar-se “en estat de xoc” per una destitució “del tot inesperada”. Comptant els festius, Gómez de la Cuesta ha estat al capdavant de la direcció de la FPEA poc més de 50 dies.

Com us trobau?

D’una banda, estic molt trist per la situació generada i, sobretot, pel moment lamentable que viu la cultura a Palma. D’altra banda, em sent optimista per la reacció massiva dels agents culturals, dels artistes i de persones molt diverses. I és que, al marge que m’hagin manifestat el suport fins al punt d’emocionar-me, tothom ha apuntat cap a la mateixa direcció: és absolutament necessari un canvi.

Un canvi, en quin sentit?

Consider, i no només som jo que ho pensa, que és necessari que els agents culturals, els professionals, recuperem la gestió de la cultura, si és que en qualque moment la vàrem tenir. Mentre el sector de la cultura estigui sotmès als polítics no sortirem de la precarietat. Ja no només a les Illes, ens trobam en un punt d’inflexió influït pels moviments ciutadans com el 15M, quan es fa manifest que no es poden fer les coses d’esquena a la ciutadania. Hem de treballar col·lectivament i de manera democràtica. La gestió pública de la cultura ha d’arribar a aquesta democratització per sortir-se’n.

Què ha passat per arribar a aquest cessament fulminant?

No ho sé exactament, és complicat d’entendre perquè en les meves actuacions no trob motius per a una decisió com aquesta. Puc entendre les petites diferències de criteri en la interpretació dels fets, però de cap manera que això justifiqui un cessament fulminant.

Concretem. El dilluns que us anunciaren la destitució, el regidor Llorenç Carrió va declarar que no havíeu fet res del que se us havia encomanat: presentar un pla d’acció per al 2017, constituir una comissió assessora i tornar a posar en marxa el CAC Ses Voltes.

Vaig guanyar el concurs amb un projecte que s’havia de concretar segons el pressupost que hi hagués disponible per al 2017, cosa que ningú m’ha dit encara. La comissió assessora estava convocada per constituir-se el mateix dia que m’anunciaren el cessament, i la Regidoria la desconvocà. En tot cas, prèviament m’havia reunit amb algunes associacions que n’havien de fer part per preparar-la. Pel que fa el CAC Ses Voltes, s’hi estava treballant. Heu de pensar que vaig entrar a dirigir uns centres que feia molts de mesos que estaven sense direcció. No sabeu l’allau de visites que he tingut aquestes sis setmanes, de persones que tenien temes pendents, reunions que en molts casos he hagut de fer fora de l’horari laboral, però això no ho quantifica ningú. A més, entre els temes endarrerits, molts afectaven la pròpia casa, qüestions com ordenar per poder treballar, posar ordre a l’estructura, redefinir les funcions d’un equip, pel qual només tinc paraules d’agraïment... Jo arribava per configurar un projecte de futur, de quatre anys, i per això s’havien de teixir uns fonaments forts.

La Regidoria té uns informes que diuen que podríeu haver incorregut en incompatibilitat entre les vostres activitats privades i l’exclusivitat expressada al contracte.

Com a professional, jo tenia uns projectes compromesos amb anterioritat. En vaig informar abans de signar el contracte, per correu electrònic a la cap de negociat amb una relació exhaustiva. En parlàrem amb el regidor Miquel Perelló en firmar el contracte, el 30 d’agost, però ell cessava el dia següent, em va dir que ho fes i ho dugués a la primera executiva. Va ser el 26 de setembre. A l’acta diu que se m’autoritzen les activitats que tenia el 2016, tot descomptant-me dies i sou.

Unes convocatòries de residència per a artistes, una subvenció de l’Institut d’Estudis Baleàrics, uns tallers infantils, una cessió d’espai per a un concert i una sol·licitud d’una ajuda de l’Euroregió, sense aprovar per l’excutiva, són els altres motius donats per la Regidoria.

L’ajuda de l’Euroregió només és un formulari de candidatura, que, si de cas, te l’han de concedir i l’has d’acceptar. No es comprometen 15.000 euros, en cas de ser concedida rebrem 5.000 i aportam el mateix. Les convocatòries obertes, amb jurat independent, les faig aprofitant els meus contactes perquè defens que, per als artistes d’aquí, és millor aquesta formació i tenir relacions que no una petita exposició al Solleric. S’hi presentaren més de 15 artistes. Ens subvencionen el 82%, i a la FPEA li costa 400 euros. Els tallers infantils tenien un cost de 300 euros. En total, parlam de 700 euros. Potser he tingut dificultats per complir alguns dels tràmits administratius. El fet és que la FPEA , de fundació, només en té el nom, perquè funciona com una dependència municipal i això fa molt difícil la seva dinamització. D’una banda em demanen celeritat i, de l’altra, ho alenteixen tot. Hi ha un pressupost del tot insuficient i et demanen que cerquis recursos; i si ho fas, t’ho critiquen i no ho aproven. És lamentable.

S’ha de ser rigorós a l’Administració.

He intentat mantenir un equilibri entre el rigor i dotar d’activitat. Per la seva banda, no entenc aquest excés de rigor, quan el procediment per al cessament va deixar molt que desitjar. No hi ha hagut comunicació prèvia dels motius, ni un requeriment per escrit ni una reunió. Em comunicaren la destitució de paraula i sense passar pel patronat, i ho feren públic a la premsa abans que aquest ho aprovàs. Si el representant del PP no hagués demanat que pogués parlar a la reunió extraordinària del patronat, ni tan sol m’haurien convocat per contestar les acusacions. És tot incomprensible.