Publicitat
Publicitat

Forçats a decidir

Hi ha encara molta gent que es demana per què altres volem decidir aquí totes i cadascuna de les qüestions que ens afecten. Aquests dies en tenim un bon motiu amb el recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de comerç de l'Executiu Bauzá, interposat pel govern de l'Estat i que el Tribunal Constitucional acaba d'admetre a tràmit. És cert que la desprotecció en què quedava el petit i mitjà comerç a les Illes i el servei que amb aquesta llei es feia a les grans superfícies s'havia decidit a ca nostra, amb la majoria absoluta popular. Però també ho és que el govern de Rajoy va fer prevaler la seva normativa presentant el recurs, i ara ens trobam que els nous governants de Balears no poden fer efectiva l'anunciada moratòria per aturar l'allau de grans superfícies a l'espera o en tràmit per aconseguir els permisos necessaris. Així les coses, manant Madrid, permís va, permís ve. D'aquí que l'Executiu de Francina Armengol ja hagi decidit anar per la via del decret llei, una via que no agrada però que de moment és l'única per intentar frenar la sobreexplotació comercial per part de molts pocs.

Les grans superfícies no són precisament una mostra de repartiment dels beneficis. No són tampoc el model que contribueix a definir-nos i singularitzar-nos. Contràriament, ens estandarditzen. Si un govern d'aquí, el de José Ramón Bauzá, va fer que aquest model de grans negocis gaudís de grans carreteres per poder córrer, els ciutadans de Balears hem tengut l'oportunitat de canviar-lo. Segurament el que ens fa falta és un model de país, posar els pilars del que volem i saber per què ho volem així. D'aquesta manera, podrem decidir amb temps i amb consciència i no ens hi veurem forçats després que altres decideixin per nosaltres.