Publicitat
Publicitat

Tot com Formentera

AQUEST DIUMENGE hem publicat l'entrevista que vaig fer fa uns dies a Jaume Ferrer, batle i president del Consell de Formentera. Mentre l'escoltava parlar de la petita Pitiüsa, de l'actualitat, però també de les qüestions essencials per a l'illa, anava pensant que tant de bo a la resta de les Illes es tinguessin uns polítics amb unes idees tan clares del que és bo per a la ciutadania, per a la cultura i per al medi ambient del lloc que els ha tocat dirigir. Pensava que, com demostra Jaume Ferrer i el seu equip amb la feina que estan desenvolupant a Formentera des del 2007, només cal tenir unes poques idees clares, aquelles que afecten àmbits bàsics, per tenir una qualitat de vida en un espai físic i social que es desenvolupi de manera sostenible. Dins aquestes coordenades, hi cap qualsevol qüestió de les essencials per a tota societat: l'economia, la salut, l'educació, el benestar, la cultura, el territori, etc.

Gent per Formentera, la formació que lidera Jaume Ferrer i que exerceix l'acció de govern mitjançant un pacte amb el PSIB (atenció, els pactes no són el caos, com s'encarreguen alguns de difondre ara sí i ara també), ha aconseguit en els darrers set anys llargs potenciar entre els formenterers el sentiment d'illa i la consciència que la participació ciutadana és essencial per fer possible i sòlid qualsevol procés que es cregui necessari desenvolupar.

Així, amb unes fites clares i amb una autocrítica que, com em recordava Jaume Ferrer, és essencial no només per detectar els errors, sinó sobretot per treballar-los i canviar les dinàmiques, no hi ha poders superiors, ni polítics ni econòmics, que puguin imposar els seus interessos més particulars. Formentera, i ho repetia el president una vegada i una altra, sap que ha tocat sostre pel que fa la pressió sobre el territori i els seus habitants que exerceix el turisme. Amb aquesta premissa, tothom sap que les mesures a adoptar han d'anar dirigides a minvar aquesta pressió i, d'aquesta manera, poder mantenir la qualitat de vida per a les persones i també qualitat per a la natura. Tanmateix, i ho tenen molt clar, el que no volen és créixer per perdre-hi. Quan l'escoltava, jo mateixa repetia: "És clar, és clar" i pensava que el seny és allò que ens permet fer possible només allò que és possible i, a més, és positiu per a tothom.