ENTREVISTA

Gonzalo Boye: “La gent a Espanya està fatal: té més por dels rojos que dels corruptes”

Advocat i editor de la revista ‘Mongolia’

Gonzalo Boye. / ISAAC BUJ

Ens trobam amb Gonzalo Boye al Museu de Mallorca, dimecres, poques hores abans de l’estrena mundial de Boye, dirigit per Sebastián Arabia, un documental que ha estat un altre dels plats forts de l’Atlántida Film Fest. La primera edició offline del festival acaba demà a Palma, i, sens dubte, la història d’aquest xilè que s’instal·là a Espanya el 1987, advocat, empresari i editor de la revista satírica Mongolia, és un testimoni immens dels abusos de poder, de la feblesa democràtica, de la dubtosa llibertat d’expressió, de l’espionatge digital a les persones, de la indefensió, però també de la lluita pels drets humans. Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile 1965), ni al documental que narra la seva història, ni tampoc a les preguntes que se li formulen, no rebutja cap tema. Tanmateix, “avui se sap tot”, afirma.

S’ha dit que a Boye no heu posat cap limitació a la narració de la vostra vida, ni en els episodis que podien semblar més escabrosos, com la condemna per col·laboració amb ETA en el segrest d’Emiliano Revilla, que us va dur a passar gairebé vuit anys a la presó per un delicte que sempre heu negat haver cotmès. Sou conscient que moltes persones rebutjarien parlar-ne?

Des del moment que es va inventar Google, és del tot absurd amagar qualsevol cosa de les nostres vides. Tot se sap. És cert que podria no parlar-ne, però he de dir que visc molt tranquil amb mi mateix, sense cap problema amb la meva consciència ni amb el que realment he fet. Moltes persones tendeixen a amagar les coses sota l’estora, quan el que s’ha de fer és passar l’aspiradora.

Com s’entén que una persona com vós que, pel que assegurau, no vàreu tenir res a veure amb un segrest o amb un grup terrorista, pugui acabar condemnat i a presó?

A veure, la meva relació estava en què era soci d’un dels acusats, i fins i tot puc veure certs episodis que poden fer pensar que hi tingués relació. No era així, cap relació ni una. De tota manera, a Espanya no tenc el patrimoni exclusiu de ser l’únic d’haver estat acusat i condemnat per relacions amb ETA sense cap motiu. Molta gent va ser acusada sense tenir-hi cap relació. En tot cas, a mi, ni a cap dels altres innocents ens tornaran els anys viscuts a presó. Et marca per sempre i has de conviure amb aquests records. Els tens tancats a un calaix, de tant en tant l’obres, el mires i el tornes a tancar. S’han comès moltes injustícies en la lluita contra ETA. Fa poc, al Mongolia posàrem una nota que deia: “Contra ETA vivíem millor”. No era una broma. Hi ha gent important que sembla que hi vivia millor, contra ETA, quan no és així: tots vivim millor sense ETA.

Les sentències injustes us poden fer escèptic davant la separació oficial de poders a Espanya?

La separació de poders a Espanya es dóna a nivell de la justícia de carrer, on hi ha grans jutges. Però l’Audiència Nacional no és seriosa ni fa justícia en molts dels casos. El dia que es conti la història de l’Audiència Nacional molta gent s’haurà d’empegueir.

Heu afirmat que a Espanya hi ha grans jutges. El cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, a qui s’ha destituït per les gravacions de les converses amb Fernández Díaz, també és jutge.

Sí, és jutge. Per això em deman com pot ser que no sabés que allò que parlava amb el ministre de l’Interior és delictiu.

Tot i els casos de corrupció i encara que s’han conegut les maquinacions de Fernández Díaz i De Alfonso pocs dies abans d’eleccions, amb aquella frase tan eloqüent de “els hem destruit el sistema sanitari”, fins i tot a Catalunya, el PP ha pujat. Com us explicau el resultat de les eleccions de diumenge?

L’endemà de les eleccions vaig fer un tuit que deia: “Avui és l’autèntica jornada de reflexió”. A Espanya necessitam un tractament psiquiàtric col·lectiu. Feim exactament el contrari del que hauríem de fer. Jo respect els resultats electorals, absolutament, però no els puc entendre. Es veu que, per motius atàvics, això de “que vénen els rojos” encara funciona. A Espanya la gent, una part de la gent, està fatal: tenen més por dels rojos que dels corruptes. Ens ho hem de fer mirar.

Quantes pressions i intents de tancar la revista Mongolia heu rebut?

Al Mongolia anam molt alerta a no passar la línia de la legalitat. Jo ho revís tot abans que no es publiqui i no ho faig com a censor, sinó per no caure en cap il·legalitat. Com a norma no explícita, es publica tot allò que em veig capaç de defensar com a advocat. Des de sempre hem dit que Mongolia és una revista per a adults en tots els sentits, per a persones amb criteri format. Avui he de dir que a qualque portada ens hem equivocat. Em referesc a la que deia “Rajoy ha muerto”. Avui el mort continua ben viu. Per això no entenc els resultats electorals: ningú no m’ha de dir qui és Rajoy. Com a advocat al cas Barcenas, sé molt bé qui és Rajoy. És aquell de “Luis, sé fuerte”.

També feis part de l’equip que defensa Snowden. Ens podem sentir segurs amb l’espionatge dels estats?

Quan saps que el programa de seguretat de l’NSA (Agència de Seguretat Nacional) té com a principal client el Departament de Comerç, ja et pots demanar quina seguretat és aquesta. El de menys és que s’espiï Merkel, que puc considerar que li va en el sou, però no hem d’oblidar que 60 milions de conversacions foren espiades a Espanya en un sol mes, i a nosaltres no ens hi entra en el sou. La gent sempre pensa que l’espiat és el veí, però els estats ens espien a tots. Qualsevol que tingui un mòbil intel·ligent ha perdut la privacitat. I davant això, els ciutadans estam acomodats i acovardits.