Quan els nostres vots a les municipals i autonòmiques encara són frescs, ha sortit el Fons Monetari Internacional a demanar que el govern espanyol faci precisament tot el contrari del que acabam de decidir a les urnes. Ens hem manifestat de totes les maneres possibles contra un IVA abusiu i del tot contrari al creixement i a la competitivitat, i l'FMI exigeix a Rajoy que l'augmenti, millor dit, que el torni a apujar.
Com deia Xim Valdivielso en una gran anàlisi que publicàrem tot just després de les eleccions, hem votat amb la butxaca, però aquesta vegada amb la butxaca buida. No ens hem cregut allò de la sortida de la crisi, perquè aquestes coses només es poden creure quan un les nota en primera persona o a l'entorn més proper. Amb el vot majoritari, hem donat l'esquena a la reforma laboral que va fer l'executiu espanyol, perquè n'hem patit les conseqüències, i ara és l'hora que la senyora Christine Lagarde demani des de la seva trona de l'FMI que Espanya abarateixi encara més l'acomiadament. Si tot això no és prou, l'FMI aconsella que s'introdueixi el copagament sanitari, quan el 24-M vàrem decidir que aquesta mesura és una injustícia social que no volem que es visqui al nostre país.
Queda clar que als comicis més recents la majoria hem votat 'no' a l'FMI i a totes les polítiques que han acatat els seus dictàmens o han anat amb la seva línia de l'austeritat per als que no tenen més remei que viure-la. Després, ja poden venir a fer discursos de la por contra els partits d'esquerra, que a nosaltres quan la senyora Lagarde parla d'Espanya, ens fa una porada.
