Publicitat
Publicitat

Històries que ens toquen la fibra

Ho podeu llegir a la nostra web. El batle d'Eivissa va ser un dels convidats dissabte a escriure a la secció 'Coses que no he explicat mai' dins el 'Twitter és una selva', que fa setmanalment Josep Femenías a la contra de l'ARA Balears. Rafel Ruiz va voler explicar com ell, fill d'immigrants andalusos, va aprendre el català d'Eivissa, i la història encara ara revoluciona les xarxes socials, tant el Twitter com el Facebook. No crec que al batle li sàpiga greu que digui que m'ha confessat sentir-se un poc desbordat. 

Des que aquesta petita història va començar a córrer per les xarxes socials com si fos un reguer de pólvora, va provocar tota mena de comentaris d'admiració cap a ell, però sobretot cap a sa mare, que sempre dugué endavant la seva voluntat que els dos fills, el batle i la seva germana, parlassin el català, i des d'aquest moment -deia- em vaig començar a demanar per què una història com aquesta estava tocant la fibra de tantíssima gent.

No hauria de ser res extraordinari que un nin que neix a Eivissa parli amb tota normalitat el català i senti que aquesta és la seva llengua encara que tingui els pares andalusos, alemanys o xinesos. Tampoc no hauria de ser infreqüent que uns pares immigrants tinguin la decisió ferma que els seus fills se sentin del lloc on creixen. Però la realitat és que la trobam tan extraordinària aquesta història com per compartir-la milers de vegades, com per comentar-la, com per considerar-la un fet digne de totes les mamballetes.

I això que estic segura que, en teoria i fins i tot també a la pràctica, molts de pares immigrants volen que els seus fills parlin en català. D'aquí el fracàs estrepitós que va tenir el govern Bauzá amb la lliure elecció de llengua a l'escola. Ara bé, si ho sentim com un fet del tot fora del comú segurament és perquè tantes vegades ens trobam menyspreats, tantes vegades ha estat víctima la nostra llengua de polítiques aniquiladores, sobretot en els darrers anys, que una història que hauria de semblar-nos allò que se'n diu "normal i corrent" la posam damunt un pedestal i la convertim en un referent. Per si pot servir de model.

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT