Publicitat
Publicitat

Intolerable, dit amb la sensació que molts ho toleren

POSEM ALTRA VEGADA el presumptament davant tot el que segueix. Els fets que es van coneixent al voltant del prostíbul de la Platja de Palma, les denúncies de les treballadores, l'actuació de qui es diu que n'és el propietari, la possible implicació d'alguns polítics, de qualque alt càrrec i d'un parell de policies que, en comptes de denunciar, se n'aprofitaven, ens està fent veure una realitat que, de provar-se, resulta intolerable.

Quan es parla que les prostitutes haurien estat obligades a fer els serveis de franc als càrrecs públics que interessaven al propietari imputat, quan es parla de menors prostituïdes, quan es diu que no hi havia contracte si no s'estava a disposició dels desitjos sexuals de l'amo, quan s'assegura que no hi havia inspeccions policials sense avisar, quan es diu que hi havia agressions físiques (a més de les sexuals que també ho són), quan es parla d'obligacions a prestar serveis encara que la treballadora es trobàs indisposta o embarassada, quan es diu que podien ser obligades a fer sexe sense cap protecció, quan s'assegura que no hi havia dies lliures, quan es parla que se'ls amenaça de mort si xerren, quan hi ha acusacions de delicte de tracta de persones, si tot això es constata, estam davant uns fets tan greus, tan vomitius i tan en contra dels drets humans, que mereixen no només la pena que la justícia pugui determinar-hi, sinó una condemna social sense pal·liatius.      

I quan escric que és intolerable, ho faig amb la sensació, gairebé amb la seguretat que hi ha massa gent que això ho tolera, que fins i tot en fa una rialleta mig còmplice. "Bono, què passa, anaven de putes...", solen dir com qui afirma que això és més o manco normal, que no ve de nou, que ha passat sempre...

Idò si és així, el que hem de fer és informar de tots els detalls d'un cas com aquest, donar a conèixer cada vexació, descriure tot el que passa als prostíbuls, als table dance o als mateixos carrers. És la nostra manera de denunciar com viuen (viure és un dir) milers i milers de dones precisament perquè la nostra societat ho tolera, una part ho demanda i l'altra en fa una gràcia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT