Publicitat
Publicitat

José Manuel Raya: "La millor inversió d'una empresa són els seus treballadors"

Emprenedor. Desprèn un dinamisme contemporani, a to amb la seva activitat professional. Exerceix des d'un dels despatxos de consultoria més joves i actius de les Illes. S'ha especialitzat en emprenedoria, un concepte que, per experiència familiar, sap que sempre ha existit

Va començar a treballar a DMS Consulting el 1996 i, només tres anys després, ja n'era soci i era cap de l'àrea juridicolaboral i de seguretat social del despatx. José Manuel Raya Sánchez va néixer a Palma el 1972 perquè els seus pares se'n van anar de Sevilla a buscar-se la vida. En un mercat de la Ciutat de Mallorca, van obrir un comerç de pollastres. Ell sempre posa la família com a exemple d'emprenedoria.

Ara tothom en parla, d'emprenedoria. Sembla que s'ha inventat una nova màquina de creació de treball.

Els meus pares van arribar a Mallorca perquè no tenien feina a Andalusia. Van obrir al mercat un comerç de pollastres, i en aquells moments no en sabien res, ni de pollastres ni del negoci. S'hi van dedicar tota la vida i els va anar molt bé, gràcies a apostar per l'excel·lència del producte i per donar la millor atenció als seus clients. Ho van fer fins que es van jubilar i la meva germana va agafar el negoci, deixant la feina fixa en un hospital. Als meus pares, avui, els qualificaríem d'emprenedors. És clar que ho van ser, només que en aquell temps el concepte no existia. Ho van ser ells i moltíssima altra gent. De fet, emprenedor ho és tota persona que no té feina i emprèn alguna activitat per poder viure.

¿Vostè, com a advocat, ha estat emprenedor?

Quan vaig acabar els meus estudis, a la vegada que anava a ajudar els meus pares a vendre pollastres vaig rebre una oferta per començar a treballar com a cap de personal en una cadena hotelera mallorquina. No em veia tota la vida fent el mateix, ni fent feina per a altres. Així que vaig mirar a llarg termini i vaig apostar pel despatx, on en principi guanyava la meitat i feia molta més feina. Tots hem de perdre la por d'equivocar-nos.

Jo he passat de llarg els 45 anys. Què m'aconsellaria si no tingués feina? Ho tindria malament, no?

No, per què? Emprenedors també ho han de ser els que tenen cinquanta anys. Una persona d'aquesta edat que està a l'atur pot arriscar-se sense gens de temor, no hi té res a perdre. L'emprenedoria no és res més que una qüestió de supervivència. Miri, s'ha creat una associació d'aturats de llarga durada que ja són majors, i és determinant que s'estimulin en aquest sentit. No només no tenen res a perdre si emprenen alguna activitat, sinó que tenen l'avantatge de poder aprofitar la seva experiència per reinventar-se. Avui ja no ens hem de reinventar cada any, sinó cada dia. Si no és així, no hi tens res a fer.

Reinventar-se pot veure's com l'emprenedoria, dos vocables de moda destinats a cremar-se.

En podem dir com vulguem, però si l'emprenedoria ha existit sempre, reinventar-se no és res més que la capacitat d'adaptar-se. I la capacitat d'adaptació de cadascú és ara la clau del seu èxit. Vivim en una societat d'un dinamisme brutal, en canvi continu, i si hi volem ser, per força ens hem d'adaptar. A les Balears sempre s'ha tingut una gran capacitat d'adaptació, històricament. És bàsic tenir capacitat d'iniciativa i d'adaptació a una realitat canviant. També l'administració l'hauria de tenir, aquesta capacitat, i de moment es demostra ineficaç, perquè és insosteniblement lenta.

S'ha fet una llei per als emprenedors. Li sembla que n'hi ha prou?

És molt significatiu que, mentre que han estat dos anys per treure la llei d'emprenedors, que era molt urgent, en pocs mesos el govern espanyol va ser capaç de fer una reforma laboral. El millor que pot fer l'administració per als emprenedors és no posar-los traves. Per què no es facilita que aquí una empresa es pugui muntar en un dia, com per exemple a la Gran Bretanya? Jo no som partidari de grans subvencions, sinó de facilitar els tràmits i fomentar la tecnologia. La base econòmica d'Espanya són les pimes i els autònoms, però es legisla pensant en les grans empreses, que estan bé, però no representen la majoria...

Ja que ha citat la reforma laboral, digui'ns què en pensa.

Des que es va posar en marxa la reforma laboral, s'ha acomiadat molta més gent que no abans. A la pràctica, les empreses pensen molt més en l'extinció que no en una reestructuració que resulti beneficiosa. L'acomiadament ara es fa servir com a via de negociació, i això és molt greu. L'empresari no es farà ric acomiadant gent. La millor inversió d'una empresa són els seus treballadors. Ara bé, avui un equip de treball ja no pot ser mediocre, i s'ha acabat la història per a la gent que s'acomoda a un lloc de feina. Les empreses joves i els universitaris ho tenen clar: això ja ho duen a la seva genètica.

Què aconsella que hem de fer? Hem de treballar més?

No hem de treballar més, hem de treballar millor. Hem de dedicar més temps a pensar com es poden fer millor les coses. Menys temps de treball, però més eficàcia, du a un menor cost i a més competitivitat. Cadascú ha d'intentar ser el millor i diferenciar-se dels altres. A més, ja no es pot pensar només en el consum intern. Qui no tingui present la internacionalització no hi serà. Aquí és on s'ha de posar el talent i s'ha de crear el producte, però els negocis avui es fan a escala mundial.