Josep Maria Caralps: “Al Perito Moreno vaig sentir les queixes del món”

Només a l’Hospital Quirón de Barcelona va operar més de quatre mil cors. Dels milers que va intervenir a la sanitat pública, diu que no en té el recompte. “Quines coses, sempre recordes les intervencions que no van sortir bé”. Diu qui té una trajectòria plena d’èxits i reconeixements. El 1984 va fer el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya i, només un any després, el primer trasplantament heterotòpic de cor. I, així i tot, Josep Maria Caralps (Barcelona, 1942), que va presidir durant dotze anys la Societat Europea de Trasplantament Cardíac, confessa que el 1970 va estar a punt de deixar la seva incipient carrera per fer de metge a Formentera.

QUALITAT DE VIDA

El que es recomana a qualsevol persona per gaudir de bona salut, la qualitat de vida, va ser el que va entendre el doctor Caralps que podien tenir ell i la seva família si ho deixava tot i s’establia com a metge a la petita de les illes Pitiüses. “El 1970 vivíem a Nova York, on jo feia l’especialitat de cirurgia al Maimonides Medical Center. Acabava de néixer la nostra segona filla. L’estiu tocava a la fi i vam decidir passar una setmana a Eivissa, on es van retirar els meus sogres. Era l’època dels primers hippies, hi havia poca gent. Des d’Eivissa, amb un petit vaixell anomenat La Joven Dolores, vam anar a Formentera, gairebé dues hores de trajecte. En arribar a la petita illa, el vaixell es va apropar molt a la platja de les Salines. En aquell moment vaig descobrir l’aigua més transparent que he vist en la meva vida”. Josep Maria Caralps no tenia encara 30 anys. Assegura que, durant aquells dies, captivat pel sol i per l’olor del mar, li va dir diversos cops a la seva esposa: “Ens quedem aquí la resta de la nostra vida. Deixem els Estats Units, venim a viure a Formentera, ja faré de metge”. “Va ser la meva dona qui em va fer pensar que, després dels tres anys que feia que érem a Nova York amb molts sacrificis, havia d’acabar el que feia. Tot i les satisfaccions que m’ha donat la meva feina, sempre he pensat en la qualitat de vida que segurament hauria guanyat”.

ELS ESPETECS DEL GEL

Una altra de les vivències que sempre és a la memòria del cirurgià cardiovascular el situa al Perito Moreno, també amb la seva esposa. Era el 1997, en uns dies guanyats a un congrés a Montevideo. “La meva dona i jo vam anar a la glacera en un dia que, per sort, no hi havia ningú. El silenci era corprenedor. Els colors del Perito Moreno, indescriptibles. Vam poder estar hores gairebé sols, asseguts als bancs que hi ha just al davant, sense parlar. Els espetecs de la glacera ens feien sentir les queixes del món. D’això fa vint anys”.

GUITARRA CLÀSSICA

Des que es va jubilar com a cirurgià, Josep Maria Caralps va recuperar la guitarra que li va deixar el seu pare en herència. Confessa que mai no havia fet música, que sentia que aquesta guitarra l’esperava. “M’ho passo molt bé: em té distret hores i més hores. He descobert l’afició de la meva vida. Estic aprenent a tocar la guitarra clàssica. Em sembla tan difícil que, tot i els avenços que faig, sé que em moriré sense dominar-la, però hi hauré gaudit com un boig”.