La polèmica i les friccions que s'han produït en el si del Pacte de Govern per la decisió de l'Advocacia de la Comunitat de no actuar contra Jaume Matas en dues peces de les 24 causes en què està personada contra l'expresident, són pròpies d'un país o d'uns governants que no saben quin és el paper que els correspon. Que la presidenta Francina Armengol declari públicament que aquesta decisió de l'Advocacia no s'entén "ni políticament ni socialment" i que en aquest dos àmbits (polític i social) no només no s'entén, sinó que tampoc no es comparteix, és una afirmació tan fàcil de rebatre que fins i tot fa mandra escriure una evidència d'aquest embalum. I això que, sigui dit de passada, la presidenta Armengol és qui ha actuat amb més prudència en aquest cas, perquè d'altres membres del Govern n'hem sentides de més grosses.
Posem per cas que les Balears estiguessin afectades per una epidèmia, i que els metges especialistes en la patologia fessin un diagnòstic, hi treballassin dia sí i dia també, i decidissin un tractament per a les persones afectades, a més de donar d'alta les que no tenen la simptomatologia en qüestió. Si la decisió del cos mèdic s'entén o no políticament i socialment, no és un tema a considerar. És més, es valoraria com a imprudència supina que un parell de membres del Govern sortissin a dir-hi la seva sobre la decisió mèdica. Una temeritat, ja que per qualque cosa hi ha qui n'és expert i treballa per l'eradicació de l'epidèmia.
La corrupció és una epidèmia de la qual les Illes n'estan fortament afectades. Tenim un cos de juristes experts que treballen, i molt, per defensar els interessos públics, perquè els qui l'han practicada paguin pel que han fet i, de rebot, si qualcú encara té intencions de corrompre més el sistema, almanco s'ho pensi un parell de vegades en saber que aquesta comunitat el perseguirà fins al final. El perseguirà, si els experts consideren que hi ha indicis de delicte o si aquest delicte és contra l'Administració autonòmica, és a dir, contra la nostra comunitat.
Personalment, em faria por, molta por, que l'Advocacia actuàs contra qualcú (sigui Jaume Matas o el Sursum Corda) per interessos polítics o d'incomprensió social. Em preocuparia molt i em provocaria una inseguretat jurídica per tremolar. Per això, se'm fa difícil comprendre el paper que han fet el vicepresident Biel Barceló i la consellera Pilar Costa en aquest assumpte. ¿Què vol dir Biel Barceló quan afirma que, si els ho hagués consultat, "els socis del Govern ho hauríem pogut xerrar, perquè era d’una transcendència molt important despersonar-se de dos casos que afectaven l’expresident Jaume Matas”? I més encara, ¿què vol dir el vicepresident quan declara que “no s’ha de prendre a la lleugera, una decisió tan important i de tanta transcendència social i política com aquesta”? Per mi que les decisions "a la lleugera" les prenen els qui no en saben i posen els interessos polítics per davant de les raons de justícia.
