L’Aràbic, entre la cuina familiar i la innovació

És un bar, però és molt més. L’Aràbic, al bellmig de Llucmajor, a plaça, és una institució. I ho és, sobretot, entre les generacions de mitjana edat i els més joves, que han pujat apreciant el tracte planer i la cuina familiar d’aquest bar-restaurant, que posa un esment especial en la qualitat del producte de proximitat. Fa 22 anys que els germans Sebastià i Jaume Oliver Alzamora obriren l’Aràbic amb la seva mare, Catalina, que és una d’aquestes cuineres de casa que s’estimen i conserven la tradició mallorquina dels menjars fets a poc a poc. Els escabetxats (atenció al pop de l’Aràbic) i els pastissos que ara, ja jubilada, continua fent per als clients de la casa (i aquí cal posar l’accent en el pastís de canyella). Al seu lloc, als fogons i les maneres heretades de na Catalina, s’hi va posar fa vuit anys Cati González. És ella la responsable de les tapes (ronyons, 'callos', 'ensaladilla', calamars...), i també dels dinars entre setmana.

I és que l’Aràbic comença amb els cafès –ara serveixen l’Arabay, fet a Lloret–, continua amb els berenars de mig matí, les tradicionals tapes, els dinars casolans i els sopars d’innovació. A les nits, de dijous a dissabte, ha pres el comandament de la cuina un llucmajorer jove i ben format, Baltasar Rigo, qui, després de fer feina al restaurant del Guggenheim de Bilbao i al Parka d’Albert Adrià a Barcelona, ha duit a l’Aràbic una petita carta amb bacallà confitat i una porcelleta sense ossos, entre altres plats exquisits. Novetat d’aquesta setmana, la música en directe els dijous a vespre. Així i tot, com deia, l’Aràbic és molt més: la presentació d’un poemari de Miquel Bezares, un sopar després d’una inauguració de Toni Catany, una conversa amb Sebastià Alzamora o una discussió amb Miquel Cardell. L’Aràbic és Llucmajor.

Carrer de la Constitució, 4 (Llucmajor).