Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

L’hostessa virtual i a prendre el vol

només l’havia vista en fotos a la premsa. AENA va anunciar la seva presència a l’aeroport de Palma com si hi hagués arribat el redemptor. “Una hostessa virtual guiarà els passatgers a Son Sant Joan” va ser el titular del comunicat que reproduírem tots. Situada just abans de passar pels inhumans filtres de seguretat, abans que et diguin que et treguis les botes, el cinturó d’uns calçons que et cauen, el foulard (“no, home, que va amb la blusa”, “i no es pot treure?”, “si vol que passi en sostenidors, cap problema”). Just abans d’això, hi ha l’hostessa virtual de qui se’ns havia dit que “crea la il·lusió d’una persona real”. La veus quan comences a caminar per aquell passadís interminable en forma d’esses consecutives. D’enfora, és la imatge d’una hostessa estàndard, vaja, com la dibuixaries si no tenguessis gens d’imaginació. Recta, hieràtica, rossa i germànica. També podria ser sueca. A mesura que t’hi acostes, encara torna més freda, menys il·lusionant i, quan hi ets ben al costat, et demanes si has tornat sorda perquè saps que parla, però gairebé no la sents i no pots entendre-la ni que t’hi fotis damunt. Si és la que ha de guiar els passatgers cap a l’embarcament, anam més venuts que amb el que ens ve just després. Tanmateix, l’hostessa virtual no passa de ser una projecció sobre un objecte pla. A qualsevol cosa se li diu modernitat per no contractar un treballador. Devora, les màquines que et validen la targeta d’embarcament han substituït bona part dels homes i dones que abans feien la feina. En queden un parell per ensenyar com es fa a la gent que encara s’entrebanca. Quan l’hostessa sigui un poc més operativa i tots els passatgers sàpiguen com fer-ho, als qui ara n’ensenyen els enviaran a prendre el vol. Faran cua a l’atur o s’hauran de fer emprenedors.

Etiquetes