Publicitat
Publicitat

Llit no, aquí tot són doblers

La campanya del PP de 2007 es va pagar amb doblers negres. La confessió del cunyat de Jaume Matas té un fil llarguíssim que qualcú ha d'estirar fins a arribar al cap i treure'n, a més, totes les ramificacions. Els doblers opacs tenen aquest nom perquè no se'n sap l'origen ni han passat pel control pel qual han de passar tots els doblers, o això ens diuen els que legislen i controlen, que en alguns casos són els mateixos que els fan circular pels camins més foscos.

Que qualsevol ciutadà o empresa faci transaccions amb doblers negres qualque cosa ens costa a la resta. Que ho faci un partit polític, i més si governa o té opcions de governar, ens surt caríssim. És un cost incalculable. D'aquestes irregularitats que tenen com a principi i com a fi el finançament dels partits sorgeixen obres públiques innecessàries (com més ambiciós és el partit, més faraòniques són les obres), sorgeixen serveis deficients, adjudicacions a conveniència d'un i no de la col·lectivitat. D'aquí vénen programacions de qualitat més que dubtosa, iniciatives públiques deixades a mig fer, projectes sobredimensionats, demolicions, construccions i un llarg etcètera de decisions polítiques que no cal esmentar perquè qualsevol les pot imaginar i fins i tot comptar-les amb els dits de 876 mans.

Deia un amic que tot allò que no s'entén, o és qüestió de llit o ho és de doblers. Hauríem d'esbrinar el perquè de molts de projectes públics, perquè tema de llit no ho és.