Publicitat
Publicitat

Mirar-lo cada dia i de sobte no veure'l

Aquest migdia he tingut un bon disgust. Fins avui, m'he passat tota la vida, almanco la que puc recordar, saludant amb la mirada l'edifici d'una cervesera, una construcció baixeta, molt horitzontal, probablement dels anys 50 o 60 (no en tenc la informació) que fins fa dos dies estava a l'autopista de l'aeroport, entrant a Palma a la dreta. L'he saludat gairebé tots els dies de la meva vida, en entrar a Ciutat i en sortir-ne. I sé perfectament que fa només dos dies hi era.

Molt poques vegades se m'oblidava mirar-lo, m'agradava la seva simplicitat, aquest punt de valentia no cridanera d'una arquitectura que segur que en projectar-la va ser una aposta cap a una contemporaneïtat que Mallorca no tenia. Era un edifici del qual mai vaig demanar informació, no sé qui en va ser l'arquitecte i avui em sap més greu no haver-me'n informat.

Ja fa anys s'estava degradant, supòs que havia caigut en desús, i cada vegada que hi passava pensava que tenia una renovació molt senzilla i a més volia creure que qualque empresa, un dia o l'altre, el recuperaria i se sentiria ben satisfeta de poder tenir una façana que, com a projecte arquitectònic, sempre s'ha mantingut moderna i digna. 

A migdia he anat cap a Llucmajor i unes màquines estaven acabant la demolició del "meu" edifici. Només en quedava una paret dreta. Al disgust de pensar que no el tornaré a veure s'hi ha afegit la ràbia de no arribar a temps a protestar, a mirar si tenia alguna figura de protecció patrimonial (he de suposar que no, si l'han tomat), a cridar el Col·legi d'Arquitectes i Patrimoni perquè, almenys, en fessin una valoració més experta i, si ho trobaven, protegir-lo com a arquitectura industrial d'una època en la qual Mallorca no en va donar molta que ens pugui servir de referent.

No hi he estat a temps, i vull deixar constància que em sap greu.