Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Motius per a la gratitud

Si alguna cosa devem a l’extinta Antònia Font és haver-nos fet veure la vida en positiu, amb alegria. Bé, els devem més que això, és clar, però la seva manera d’entendre la música, el món i la bolla, des de la senzillesa i la positivitat és una de les coses que els hem d’agrair. No pocs ploràrem quan el grup va decidir plegar, i encara ara ho feim quan escoltam les cançons d’un repertori ja tancat: és l’alegria de tenir aquestes cançons i la tristesa de saber que, de moment, no n’hi haurà de noves ni tornarem a ballar als seus concerts.

Després, hem retrobat Joan Miquel Oliver en la seva carrera en solitari. I ens retrobàrem, cara a cara i en situacions ben properes, amb els germans Pau i Pere Manel Debon al Museu de sa Jugueta. Fa tot just dos dies que els germans Debon Santandreu i Cecília varen fer pública la seva intenció de deixar el Museu de sa Jugueta que han gestionat amb notable encert i èxit des del 2014.

El Museu de la Jugueta del carrer Campana de Palma, al costat de Santa Eulàlia, durant aquest temps en què Pau Debon ha duit el bar i la sala del restaurant, Cecília el museu i les activitats educatives i Pere Manel els fogons, ha estat més que l’espai d’acollida de la col·lecció de juguetes de Ton Boig. Des que l’agafaren, somniàren i treballaren perquè aquell edifici fos un petit centre cultural, amb tota mena d’oportunitats per viure la cultura i també amb l’ambient idoni per sentir tota una cultura, això és una actitud davant la vida.

Els ho hem d’agrair. Però passades les fases del lament per allò que es pot perdre i de la gratitud pel que ens han ofert durant dos anys llargs, en aquest petit país nostre hauríem d’aprendre a mantenir o a recuperar projectes que tenen en si mateixos un valor cultural, i deixar de mantenir els que no en tenen. Es va fer, i molt ben fet, amb CineCiutat, que acaba de complir 4 anys com a iniciativa ciutadana. No dic que aquest hagi de ser el model per evitar el tancament del Museu de sa Jugueta, però tampoc no dic que no ho hagi de ser. En tot cas, en bé de Palma, ara que hi ha Orgull Llonguet, qualque col·lectiu, empresa amb ajut o sense de l’Administració, hauria de fer possible que un projecte cultural com el del Museu de sa Jugueta pogués continuar amb la tasca d’aquests dos darrers anys. Queda dit, per a qui correspongui.

Grafits

Emaya ha començat aquesta setmana a esborrar els grafits que uns malvats varen fer al Baluard del Príncep a la zona rehabilitada per Elías Torres, qui per cert està trobant més problemes dels esperats per poder emprendre l’adequació del tram que queda de les murades a la principal façana de la Ciutat. Som experts a posar pegues. Tornem als grafits, els veritables artífexs de l’art urbà són els que, no només signen obres de notable qualitat, sinó que saben distingir molt bé on poden intervenir amb un grafit i on no ho han de fer. Per això, les pintades que feren uns vàndals al Baluard del Príncep no tenen res d’art urbà. Hem d’agrair a Emaya la seva intervenció i agrairíem a Cort que fes més educació en aquest sentit, més prevenció i també, si amb aquestes mesures no s’aconsegueix l’efecte desitjat, les multes solen escarmentar els qui no n’aprenen d’una altra manera.

Formentera i el consens

A Formentera, millor dit, als formenterers els hem d’agrair que serveixin de model als habitants de la resta d’illes de com s’han de fer les coses per consens. Aquesta setmana, tothom a Formentera va dir que no a les party boats. Potser sigui perquè cap formenterer amb poder hi tenia res que gratar, però a la petita de les Pitiüses hi ha una cosa que tenen molt clara, i la té molt clara tothom: qualsevol projecte que pugui atemptar contra l’equilibri de l’illa és rebutjat per tothom. Ho sentim mallorquins, eivissencs i menorquins?