Publicitat
Publicitat

No l'he entès mai, i ara tampoc

Confés que començ els articles pel titular, una mania com qualsevol altra. Anava a encapçalar el d'avui amb l'afirmació que no entenc José Ramón Bauzá, perquè no puc comprendre què passa pel seu cervell aquests dies que veu com la pràctica totalitat dels seus –sí, per molt que ara en reneguin, han estat al seu costat fins al mateix 24-M– li exigeixen que abandoni la presidència del partit i tota la resta que li pot venir com a conseqüència. Però si no he titulat que no l'entenc és perquè no crec que la seva actitud de les darreres setmanes sigui gens diferent de la que ha tingut al llarg de tota la legislatura.

A Bauzá li ha costat el càrrec de president del Govern el seu "ordeno y mando" (ja va bé el castellà, aquí), aquesta manera seva d'imposar, aquest no voler asseure's amb col·lectius que ell considera no afins, aquest no escoltar allò que era un clam al carrer i, entre d'altres, aquesta fuita cap endavant que ha tingut els quatre darrers anys i que ara l'han duit a mantenir-se al capdavant d'un partit que no només li ha girat l'esquena, sinó que li treu els ganivets més esmolats. I ell, encara, pretén ser senador i aprofita els darrers alens del seu poder per imposar els portaveus del seu grup parlamentari.

Diuen que a les persones, en tornar velles, se'ns accentuen els defectes. Podríem dir que l'encara president balear en funcions ha tornat molt, molt vell de sobte, però només als ulls dels seus. Per a la resta, es manté tal com sempre l'hem vist. I ni l'enteníem, ni l'entenem ara.