Portada 20/10/2015

Ofec

2 min

Provau de caminar al migdia pel carrer de Sant Miquel de Palma. Sobretot no eviteu el tram més estret, el que hi ha entre la plaça Major i la de la Verge de la Salut. Segurament serà la darrera vegada que no faceu la voltera que sigui necessària per no haver de passar un mal tràngol. Som a les darreries del mes d'octubre i el centre de Palma està petat de turistes, tant que comences a dubtar del fet que sempre hem considerat tan greu que és l'estacionalitat d'aquestes illes.

Intentar passar pel carrer de Sant Miquel devers el migdia et fa la mateixa sensació d'ofec o més que quan vas a un poble que està de fires. Només que tu no vas de passeig, sinó per feines. I la ciutat no està de fires, sinó d'un dimarts qualsevol. De sobte t'adones que gairebé no avances, però que tampoc no arreglaràs res d'intentar tornar enrere. El tap és de tant embalum que ni veus res ni et preocupes de res més que d'intentar trobar un mínim forat per poder passar. Penses que aquell tram de carrer ha de ser per força el més rendible de la ciutat.

Però entre la multitud de caps i cossos, si aconsegueixes veure els negocis de les voreres, comproves que estan pràcticament buits, encara que sigui només en comparació a la riuada de gent que passa per davant les seves portes. Hi passa, però no poden mirar, ni veure-hi, ni poden –ni podem– badar, cosa que tots els botiguers saben que sol donar bons resultats. Aquell anar de mostradors, que se'n deia, es fa impossible tant per als ciutadans com per als turistes.

M'atur a la botiga d'un conegut, encara que sigui per poder respirar durant dos minuts. Li coment l'èxit del carrer. "Sí, aquí tens la imatge més clara del que és morir d'èxit".

stats