Publicitat
Publicitat

Pep Guerrero: "Si volgués amollar rotllos sobre la meva obra, ho podria fer"

Passar-ho bé Assegura que les seves obres reuneixen tot el que li agrada. Per a Pep Guerrero, l'exercici artístic és sinònim de passar-ho bé. Demà inaugura, a la galeria d'Edicions 6a de Palma, una exposició amb la qual s'estrena en el món de l'obra gràfica

Uns paisatges de reminiscències romàntiques, uns trossos de paper pintat, els rostres d'unes pin-ups, els estampats de la col·lecció que un dia va ser última moda, Pep Guerrero (Port de Sóller, 1966) construeix la seva obra amb el que més li agrada. També pinta i enganxa sobre qualsevol objecte que li ve de gust. Es diverteix amb la seva feina. Fins i tot quan, com en el cas actual, s'enfronta a un llenguatge del tot desconegut per a ell, el de les tècniques de l'obra gràfica. Demà inaugura exposició a la galeria d'Edicions 6a Obra Gràfica, al casc antic de Palma, una mostra al títol de la qual ajunta el seu nom amb una pista sobre un objecte quotidià del qual s'acaba d'apropiar: Pep/On.

La seva pintura no s'allunya de l'expressió gràfica i sovint reivindica l'estampació. Què ha suposat estrenar-se en una tècnica tan antiga com pintar sobre una pedra per després reproduir la imatge?

La litografia és un llenguatge del tot nou per a mi. M'he posat en mans dels tècnics del taller 6a, que m'han obert un camí que encara veig ple de secrets. M'he deixat guiar pels que en saben. Quan algú domina una tècnica sembla que tot és senzill de fer, evident. I a mi, en molts de moments, em semblava que em parlaven xinès. Tot em venia gros. Però, finalment, hem aconseguit fer làmpades amb tècnica litogràfica, quan jo pensava que no ho podríem fer.

Reuneix a les seves obres des de paisatges clàssics fins a estampats psicodèlics o elements de la cultura pop. Què el motiva a fer un patchwork d'èpoques i estils?

Jo som molt eclèctic. M'atreu tant el Barroc com el minimalisme, els anys 50 com el Romanticisme. Qualsevol artista quan comença a treballar es demana què pot fer que el defineixi. Llavors vaig pensar en tot el que m'agradava: els paisatges renaixentistes, els teixits de quadres típics de cuina, els retrats pop, els estampats de lleopard o de zebra... I vaig decidir posar tot el que m'agradava en una sola obra. I així ho he fet de llavors ençà. M'identific amb l'eclecticisme que demostra cada una de les peces que faig.

Diria que les seves obres, que sovint s'han associat amb una estètica kitsch , són composicions fetes de retalls de bellesa.

Les coses són belles perquè la nostra retina ja les ha assumides. Les novetats de principi solen espantar, després agraden a poca gent i finalment són consagrades per una majoria. Quan vaig començar a ajuntar els estampats de zebra amb els paisatges clàssics o els trossos de papers pintats per a les parets, tots aquests motius estaven descatalogats del registre actual. En posar-ho junt, cobraven un sentit nou que, a més, s'ha convertit en una tendència.

Es refereix al reciclatge?

Sempre he mirat moltes revistes de moda, d'arquitectura, d'interiorisme, perquè se solen anticipar a la mirada general. Això me motiva i hi trob molts d'elements dels quals apropiar-me. Sí, a través d'aquest exercici, vaig aprendre'n molt i, en certa mesura i sense pretendre-ho, em vaig avançar als processos de reciclatge d'objectes vells, a la unificació d'estètiques d'èpoques diferents, a la democratització de les imatges, a l'apropiació que ara és moneda d'ús habitual a internet...

¿Reivindica el valor del que és decoratiu, tan menyspreat per l'art?

Mai no m'ha importat reconèixer el caràcter lúdic de la meva obra. Si volgués amollar rotllos sobre la meva obra, fer-ne tota una tesi filosòfica, ben enrevessada, ho podria fer. Però no tenc cap necessitat de fer-ho. Que un objecte o una obra serveixi per decorar no em sembla malament ni trob que li resti valor. I, en tot cas, quan pint sobre sabates, bosses, tauletes de nit o làmpares, el que faig és salvar el que estava a punt de ser rebutjat i llançat a un contenidor. Intent donar-li un altre valor, canviar-li la pell i allargar-li la vida.

¿Vostè no pateix quan treballa la seva obra?

Què diu, patir? Patiria si hagués d'estar dret tot el dia vigilant la porta d'una entitat bancària. Les hores em passen molt aviat quan pint. Sempre m'ho he passat molt bé amb la meva feina i crec que això es transmet. Ja m'agrada que la meva obra transmeti alegria. En conec molts, però encara em sorprèn que un artista pugui patir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT