Publicitat
Publicitat

Pere Soberats: "Els terminis polítics són de quatre anys, i la natura no ho entén"

Responsabilitat social La vida i la feina de Pere Soberats estan íntimament lligades a fer un món millor des del punt de vista mediambiental. Sap que si estiguéssim més educats en el sentit col·lectiu no s'haurien de prendre certes mesures d'urgència.

Apel·la sovint al civisme i a la responsabilitat social. Pere Soberats (Pollença, 1981), gestor ambiental, posa en pràctica la màxima que l'estratègia més eficient per conservar el medi ambient és la responsabilització de cadascú. Com a director de GRAM (empresa de gestió de recursos ambientals, aliada a la catalana Lavola), col·labora amb diferents administracions públiques i amb empreses per aconseguir més beneficis a través de més conscienciació mediambiental. Com a soci fundador del Bri, l'ha convertit en l'únic restaurant a les Balears neutre en emissions de carboni. I com a secretari de l'associació empresarial Eticentre, promou la implantació de codis ètics de conducta empresarial.

La crisi, l'atur i la corrupció semblen haver fet que ens oblidem dels problemes mediambientals. ¿Ho percep així?

Ho percep, en certa mesura, en els mitjans de comunicació que paren menys atenció en aquests temes. I, sobretot, es percep en certes administracions públiques que abans creien anar sobrades, i decidien fer coses pel medi ambient. Aquestes qüestions no poden ser tractades com a moda. A Catalunya, sense anar més lluny, ho tenen contínuament a l'agenda. A les Illes, encara que hi ha iniciatives molt lloables, fa anys es va començar a planificar en aquest sentit, però els programes no es van arribar a consolidar fins al punt de quedar implantada una consciència ciutadana.

¿Pot ser que la política i la gestió ambiental tinguin una concepció del temps molt diferent?

Poques vegades des de la política es té en compte el llarg termini. Els terminis polítics habituals són de quatre anys, i la natura no hi entén, d'això. Un tema transcendent: el canvi climàtic. Segons l'IMEDEA, aquest fenomen tindrà una repercussió determinant a les Balears i, si es vol estar preparats per sobreviure-hi amb dignitat, s'ha de planificar a llarg termini. Més endavant serà tard. Hi ha exemples remarcables en aquest sentit de la planificació. El govern britànic té un gabinet d'estratègies a llarg termini, un organisme al qual sempre li consulten per incorporar les seves anàlisis a la presa de decisions.

¿Els hotelers haurien d'estar preocupats pels efectes del canvi climàtic?

Els primers que haurien d'estar preocupats són els hotelers i l'administració. No he vist que la conselleria balear de Turisme prepari cap estratègia en aquest sentit. En canvi, em consta que les grans corporacions en preparen. També sé que les millors empreses vinateres catalanes estan comprant terrenys a més de mil metres d'altura, perquè segurament serà on acabaran fent-se les millors vinyes. I pot ser que els grans hotelers ja pensin on han de posar un nou establiment i on no convé.

La seva empresa també treballa el turisme sostenible. ¿És possible canviar el model actual? Què s'hauria de fer?

No es pot canviar el model turístic d'un dia per l'altre, però altra vegada es poden seguir estratègies de futur. S'ha de posar en valor el que tenim, especialment el patrimoni natural, i millorar-lo. Les Illes, i també Catalunya, s'han de vendre com a model territorial. Al marge d'això, s'ha de diversificar el negoci turístic. El turisme ha de deixar beneficis en totes les capes de la societat. Parl de fomentar el turisme gastronòmic, l'agrari, el turisme d'art i oficis, el cicloturisme... Fins i tot, últimament, coneixem algun turista que demana tenir una guia que, en llengua anglesa, l'ajudi a observar les aus ( birding ) que hi ha a Mallorca, des de terra i des del mar. Tot aquest turisme està a l'alça i deixa més beneficis. Ara bé, el que no és ètic és que els hotelers augmentin els beneficis i parlin de congelar els sous.

Parlem de gestió de residus. ¿Vostè confia molt en el que pot fer cadascú per millorar-la?

Des de GRAM recomanam la recollida porta per porta i selectiva, i és el que ajudam a implantar als municipis sensibles. És la manera més eficient per fer una selecció correcta dels residus. Així, cadascú es responsabilitza dels seus residus i es fomenta la proximitat entre l'Ajuntament i els ciutadans. A Artà ho estam treballant, i serem pioners a les Balears en la recollida selectiva porta per porta en zones turístiques. A Esporles, el 2009, de la participació ciutadana en va sorgir el sistema de pagament per generació, un euro per bossa de residus no reciclables, les conegudes bosses vermelles. S'ha exportat aquest sistema a Catalunya i a altres municipis. És el principi que diu que qui contamina, paga.

Què hi ha de l'educació en aquest sentit?

L'educació ho és tot i feim molta feina en aquest sentit. En general, la gent desconeix el que es fa amb els residus que ell ha tractat selectivament. Per això, un dels programes que desenvolupam amb escoles i amb adults és seguir el recorregut que fan els residus: de casa al punt verd, a l'estació de transferència i després a Tirme, on se segueix el procés fins a la incineració. A Tirme també es fa educació explicant el recorregut a la inversa. Hi havia una desconnexió total en un procés del qual tothom ha de ser conscient per responsabilitzar-se'n.