Aquí mai no n’havíem fet cap guerra. Sempre, o gairebé sempre, hem sabut que els forasters, les agències de viatges, els bitlles d’avió i les matrícules antigues li deien Palma de Mallorca, però la gent de Ciutat, els mallorquins i també la resta de Balears ho vèiem com una manera de dir-ho de qui ni ho coneix gaire ni s’ho sent. Palma sempre ha estat Palma, i és tant de Mallorca com ho és Pollença, Alaró o Llucmajor. Ens ho canviaren el 2012 els qui s’estimaven més la marca externa que la història i el sentiment propis. Oficialitzaren el Palma de Mallorca, varen fer una campanya milionària amb el “Passion for Palma de Mallorca” (hauríem de mirar-ne els costos i els resultats) i fins i tot varen promoure una mena de gremlins que no s’han venut ni per posar als prestatges més friquis. Aquest dissabte, informàvem que l’Ajuntament de Palma ha iniciat els tràmits per recuperar el nom oficial de la nostra ciutat i que, d’aquí poques setmanes, es torni a dir Palma, com sempre, Palma. Tot d’una en haver-se fet pública la notícia, han sortit els populars a queixar-se: l’equip de govern demostra les seves prioritats. Això diuen i jo me’n faig creus, que els qui, el 2012, canviaren el nom pel de Palma de Mallorca, amb tota la despesa que això suposa, ara s’atreveixin a fer servir aquests arguments. El 2012 i següents, cal recordar-ho varen pujar estrepitosament l’IVA, enfonsaren la cultura, retallaren en Sanitat, en Educació, en complements i pagues als treballadors públics i, entre molts altres, abaratiren l’acomiadament de manera inhumana. I tot i així, trobaren doblers per posar Palma de Mallorca a tot arreu, encara que aquí mai no l’haguem conegut ni reconegut per aquest doi de nom.
