Patrimoni suspèn la reforma de la capella del Sagrat Cor a la Seu
Uns vitralls dissenyats per Ricard Chiang i la il·luminació proposada són els esculls principals
PalmaLa ponència tècnica de Patrimoni Històric va decidir, durant una tensa reunió el 8 de març, suspendre la tramitació de l’expedient de reforma integral de la capella del Sagrat Cor de la Seu, després que els tècnics de Patrimoni del Consell de Mallorca informassin desfavorablement de la col·locació d’uns vitralls de l’artista Ricard Chiang i de la il·luminació artificial de l’espai. La restauració d’aquesta capella, la segona de la part del mirador entrant pels peus de la Catedral, és una de les iniciatives més importants empreses pel Capítol en els darrers anys, i té l’objectiu de recuperar la capella del Sagrat Cor per al culte i dedicar-la a la figura de Ramon Llull, “que prest serà canonitzat”, segons afirmà el representant del Bisbat a l’esmentada reunió, tal com es recull a l’acta.
Un equip interdisciplinari dirigit per l’arquitecte oficial de la Seu, Guillem Reynés, i compost per una historiadora de l’art, una historiadora i arqueòloga, una arqueòloga, dos restauradors, un aparellador i una empresa d’assessoria geològica, varen treballar durant un any i mig aquest projecte d’intervenció integral per a la capella del Sagrat Cor.
Un projecte ambiciós
La restauració inclou, entre d’altres, la consolidació estructural de la capella -que es considera urgent-; la neteja i consolidació del trespol; l’eliminació de part del mur de maçoneria de darrere el retaule barroc; la restauració del retaule i dels sepulcres de Beatriu de Pinós i Joan Llobet; l’obertura dels finestrals -els darrers que li resten a la Seu per obrir- i la col·locació d’uns nous vitralls, obra de l’artista Ricard Chiang (Barcelona, 1966), el projecte del qual va guanyar un concurs restringit convocat pel Capítol l’any 2015. Aquest projecte, del qual l’equip executor remarca el caràcter “integral i interdisciplinari” i en el qual el Capítol de la Seu té especial interès -no només per la necessària restauració i consolidació, sinó per poder dedicar-lo al culte de Ramon Llull, que no és present a la Catedral-, fou lliurat a la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca el juny de 2016 perquè fos informat per l’equip tècnic.
Aquest 6 de març, els tècnics de Patrimoni Històric del Consell signaren l’informe, que va ser elevat a la Ponència Tècnica de Patrimoni, la qual es va reunir just dos dies després, el 8 de març. El resultat d’aquesta ponència no havia transcendit, tot i que algunes de les persones assistents afirmen que va ser “una reunió molt desagradable i carregada de tensió”. L’ARA Balearss’ha posat en contacte amb la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, qui confirmà que la Ponència havia resolt suspendre la tramitació de l’expedient, requerir més documentació i que se n’esmenin algunes deficiències. Confessà que “aquesta és una decisió complexa”, però que “es continuarà estudiant i confiam que es resolgui de manera favorable”.
L’informe tècnic es mostra contrari “a l’obertura i disposició de nous vitralls i enllumenat artificial de la capella”. En canvi, informa favorablement de la resta d’intervencions, malgrat que exigeix esmenar deficiències i, entre d’altres, demana un control estricte de les intervencions permeses. Que una part del projecte hagi estat informat desfavorablement ha creat greus tensions entre el Capítol i Patrimoni. Des de l’equip executor del projecte, Guillem Reynés hi insisteix: “És un projecte integral: o es fa tot o no es fa”. En tot cas, aquest divendres l’arquitecte es va reunir amb responsables del Bisbat per decidir quines accions emprendre davant la suspensió de la tramitació per part del Consell. Acordaren impugnar l’acta perquè no reflectia tot el que es va dir a la Ponència i al·legar cada punt de l’informe tècnic. La contrarietat del Capítol és major pel fet que la suspensió arriba després de tenir l’informe favorable de la Comissió de Centre Històric de Cort.
Els punts de la polèmica
L’informe desfavorable a la col·locació dels vitralls de Ricard Chiang és el principal escull que haurà de salvar el projecte i motiu de forta discussió a la passada reunió de la Ponència Tècnica. L’equip tècnic de Patrimoni considera que, tot i que el projecte descriu el procés del concurs intern, “no hi figuren el nombre de projectes que s’avaluaren ni els criteris previs per participar-hi, com tampoc el currículum de l’artista escollit, la justificació de la seva obra o el motiu pel qual el jurat es va decantar per aquest”. Així mateix, s’oposen a la retroil·luminació amb llum artificial dels vitralls. L’acta de la reunió recull la intervenció irada d’alguns membres de l’equip executor del projecte, que exigiren als tècnics de Patrimoni que diguin clarament si s’oposen a l’obertura i col·locació de vitralls o si l’informe és desfavorable només a la proposta presentada. Els tècnics de Patrimoni responen que no es denega l’obertura dels vitralls, “sinó la proposada en aquest projecte”.
Considera l’informe que cal fer un estudi de la repercussió de l’obertura dels finestrals i la col·locació dels nous vitralls dins el conjunt de la Seu i que, en tot cas, el projecte en conjunt, com qualsevol de les iniciatives que es vulguin emprendre al temple, que és BIC, hauria de respondre a una planificació a escala global de les intervencions a la Seu, atès que el pla general és de l’any 2000 i no recull cap de les iniciatives que actualment es presenten des del Capítol. Segons el departament de Patrimoni, la revisió d’aquest pla hauria de sortir d’una profunda reflexió sobre quines són les intervencions prioritàries, sobre què és el que es pot fer i el que no es pot fer a la Seu des d’una visió global de les característiques del temple i també els criteris de qualitat en la selecció de les intervencions dels artistes contemporanis.
