Aquest vol ser un article d’advertència, un ‘per si de cas’, un d’aquests observatoris que es fan pensant des del present cap a un futur que només es pot intuir. L’Ajuntament de Palma ha pres la decisió de suspendre durant un any la concessió de llicències urbanístiques per a allotjaments turístics al centre històric, a la barriada de Santa Catalina, al Nou Llevant i a la primera corona de l’eixample. Una moratòria necessària, pensada en clau social, mentre es treballa en la revisió del Pla General que ha de regular aquestes qüestions. No més establiments turístics que els que ja estan en tramitació i que, dit sia de passada, duplicaran les places existents. No més hotels per als propers 12 mesos, llevat que -ai!- es vulguin fer en un edifici catalogat pel seu interès patrimonial. Ho repetesc: Ai!
Amb la moratòria, Cort ha desplaçat la pressió especulativa sobre el patrimoni històric. L’excepció a la moratòria que diu que queden exclosos de la suspensió aquells hotels que es vulguin obrir amb cinc estrelles en edificis catalogats, edificis que fins ara no tinguin més de tres habitatges, posa com a blanc, com a únic blanc del possible negoci, més d’un centenar de casals històrics al centre de Ciutat.
Hi ha qui dirà que és una manera de promoure que es rehabilitin, que això els allarga la vida. Una diria que els dona una vida ben diferent, perquè una vegada que un casal històric es converteix en ‘hotel boutique’, deixa per sempre de ser el que era, s’esborra tot rastre de la circulació interior, de la distribució històrica, es transformen de dalt a baix: s’hi han de fer habitacions, quartos de bany, piscina, bar, restaurant, passadissos i dependències de serveis. Això, quan no arriben els decoradors, que arriben sempre, amb la seva dèria dels falsos històrics i converteixen en confit de pastisseria internacional allò que altre temps va ser autèntic. De la història, façana i poc més. Convindria pensar-ho.
El monòlit
Si no hi ha res de nou, dimarts que ve el Consell de Mallorca decidirà la no protecció del monòlit feixista de la Feixina. Que no es catalogui com a bé patrimonial és una bona notícia que intenta aturar el despropòsit causat quan la Comissió de Govern, fa un any, va donar suport a l’obertura de l’expedient de protecció basant-se només en un informe jurídic partidari i no en un informe tècnic, com sempre s’havia fet. Que no es catalogui, hi insistesc, és una bona notícia en el camí d’una història més justa, però no vol dir que s’esbuqui. Els processos judicials en què entrarà aquesta història són llargs i de resolució incerta. Les forces vives són molt vives, molt més vives i organitzades que fa dos anys. Mentre no hi hagi mesures cautelars, la realitat és que a partir de dimarts el monòlit no estarà protegit i és a Cort a qui correspon demostrar la diligència en la determinació.
