05/11/2016

Que complicat que és tot

3 min
Que complicat que és tot

El sector de les arts visuals a les Illes treu fum per les orelles. Podríem parlar de tota la gent que treballa en l’àmbit de la cultura i de la que hi està interessada, però el malestar generalitzat assoleix un nivell especialment preocupant pel que fa a les arts visuals. Si durant la legislatura presidida pel popular José Ramón Bauzá el sector cultural més castigat va ser el de les lletres, per pura catalanofòbia, el pacte d’esquerres a les principals institucions de les Illes està afectant negativament i de manera notòria les arts visuals, que d’altra banda -tot s’ha de dir- havien estat la nina veciada dels conservadors, segurament per la visibilitat que atorga.

La inacció en el Govern, la priorització d’altres àmbits per part de l’Institut d’Estudis Baleàrics, la inoperància del Consell de Mallorca en matèria artística, el retard de l’Ajuntament de Palma a l’hora de dotar de direcció el seu vaixell insígnia de l’art, la Fundació Palma Espais d’Art, són alguns dels motius del descontentament. La tallada de cap del director de la FPEA només 50 dies després d’haver començat no ha estat sinó la gota que fa vessar el tassó. També hi ha el ca que ha comprat el Consell d’Eivissa, però d’això en parlaré més endavant.

Sabem que bona part del sector de la cultura tendeix a tombar cap a l’esquerra. De fa setmanes, per no dir mesos i en tendència creixent, se sent a dir i repetir allò d’“en terra, que vénen els nostres”, i no ho diuen els socialistes, que en tenen motius. Allò cert és que la cultura -si se’m permet la generalització per esmentar el sector- havia posat les seves expectatives en un canvi de funcionament de les polítiques culturals d’acord amb uns principis més democràtics i col·lectivitzadors.

Disposat el sector a la participació i davant uns partits que varen posar aquesta participació en els seus programes electorals, s’han trobat que, mentre que en alguns casos es convida a les taules de decisió per després actuar sense tenir-los en compte (com és el cas del cessament del director de la FPEA), la majoria de vegades no hi ha participació possible simplement perquè la institució gairebé no està operativa, i aquí es pot esmentar la Conselleria de Cultura del Govern i, especialment en l’àmbit de les arts visuals, la del Consell de Mallorca. Atenció, que d’aquí no res ve el tema del ca eivissenc.

Així les coses, torn a insistir en la necessitat, en la urgència de posar fil a l’agulla en temes com les polítiques culturals de l’Ajuntament de Palma i especialment en l’activació dels centres inclosos dins la FPEA: Casal Solleric, CAC Ses Voltes i Casal Balaguer. Insistesc una vegada més en el pla per a la cultura que fa mesos que hauria de tenir el Govern de les Illes Balears perquè no ens trobem que s’acaba la legislatura amb un tristíssim balanç en les polítiques culturals. Torn a reiterar la necessitat de dotar de pressuposts suficients els museus, biblioteques i altres infraestructures culturals, perquè amb recursos insuficients es fan programacions deficients. Repetesc, perquè no és la primera vegada que ho escric, ni la que en fa quatre, que el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca té massa temes pendents que hauria de resoldre. I fins i tot em sap greu haver de tornar a escriure i recordar que la inacció del Consell respecte de la creació del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany ens pot dur a perdre l’oportunitat i els doblers que hi ha per fer-la possible.

Ui, el ca eivissenc

Ho llegesc a la pàgina web d’Artxipèlag i mir la foto sense poder-ho creure. Segons informa aquest observatori de la cultura a les Illes, el Consell d’Eivissa ha pagat 10.000 euros per una escultura de ca eivissenc d’un autor novell i desconegut. Us deman que entreu a la web i contempleu l’exemplar, perquè jo som incapaç de descriure’l. Això sí, em deman amb quins criteris fa col·lecció pública el Consell d’Eivissa. En mans de qui estam?

stats