UNA HISTÒRIA DE PEL·LÍCULA. Si passau pel carrer de la Fira de Llucmajor, no us deixeu enganar pels dos petits portals pintats de vermell fosc, que són al número 6 d'aquest vial que surt de plaça. Tampoc no deixeu que la tàpia del local veïnat, ni la seva façana sense acabar on encara es llegeix "Recreatiu" us neguin el pas a una història de pel·lícula, increïble per a un poble sempre discret, que amaga més d'allò que mostra. Segurament, si no coneixeu la història del lloc, no us dirà res llegir el petit cartell dels portals color de cortinatge de vellut, propi de sala antiga: Popster, regals de cine. I fins i tot pot ser que us despisti encara més fer una primera ullada a la petita però bigarrada botiga, plena de devedés , cartells i camisetes de tot color. Els que la coneixen saben que no és una videoteca més, ni una de les poques que van quedant. Els que la coneixen saben que a dins hi ha cent anys de cinema. Hi són no només perquè puguis trobar la millor selecció de pel·lícules i documentals de la història i dels països més remots (actors i directors de cinema, quan cauen per Mallorca, la tenen com a referent), sinó perquè entre la vella taquilla d'un racó i els centenars de pòsters de cine que s'hi poden contemplar, es troba la porta tancada que connecta amb l'antic Cine Recreatiu, fins fa poc més de deu anys una de les darreres sales de poble a sobreviure.
BIEL THOMÀS, DE CAS COIX. El Cine Recreatiu, més conegut com Cas Coix, va néixer com a teatre el 1877, quan el repadrí de Biel Thomàs va tornar de l'Argentina amb uns doblers que decidí invertir al seu poble. Va ser devers el 1912 quan començaren les primeres projeccions i poc després ja programava pel·lícules regularment. Però el Recreatiu fou molt més que un cine, i ho va ser, sobretot, gràcies al besnét, Biel Thomàs (Llucmajor, 1963), que havia crescut arxivant cartells i fotografies de totes les pel·lícules, i que havia fet de tot en la seva infantesa i adolescència, de taquiller a maquinista destre que sabia tallar i afegir la cinta quan arribava ja retxada a Llucmajor. Amb la seva formació a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma -quants d'artistes devem a l'extinta Escola?-, començava la carrera de qui ara se li diria un emprenedor. Dissenyador exquisit, creatiu i visionari, agitador cultural, compromès amb el país, Biel Thomàs va ser, a més de l'ànima del cine en les darreres dècades, el fundador de Plaça 18, empresa mítica de camisetes serigrafiades d'on, ara com ara, quan ell ja gairebé n'està deslligat, han sortit les més de 50.000 camisetes verdes per l'educació pública que han traspassat les fronteres d'aquestes illes.
SÍ, A LLUCMAJOR. La història que guarda Popster podria estar a qualsevol barri de moda de Londres o de París, però és a Llucmajor. La història es remet a més de cent anys de cine que en Biel Thomàs conserva en els més de 10.000 cartells de pel·lícules que atresora, entre els quals més de 400 cintes rodades a Balears, que es diu aviat. La història també remet a les Edicions Atàviques (1985-1990) que impulsà juntament amb el poeta Miquel Bezares i que involucraren generacions d'escriptors i artistes, molts dels quals llucmajorers o de la comarca: Miquel Cardell, Sebastià Alzamora, Antoni Garau, Damià Huguet, Damià Pons, Biel Mesquida, Rafel Joan, Arnau Pons, Margalida Pons, Blai Bonet... Una història, també, de cafè teatre, els darrers anys abans del tancament del Recreatiu, que crearia un star-system local i transgressor: Pepa Charro, Vivian Caoba, Rosita Forsale, Ricky López... Tot això i molt més està entre el portal tapiat de cas Coix i la porta tancada al fons de la botiga Popster. Si hi passau, no us deixeu enganar per les aparences. A dins, hi trobareu un home discret que ho sap tot de cine i que somnia a tornar a obrir-lo (i si ho somnia, ho farà). Un home que sabrà triar-vos, com un bon llibreter, una pel·lícula feta a la vostra mida.
