M’agrada que una fundació seleccioni cada any qui és el millor mestre o la millor mestra del món. És el que fa la Fundació Varkey, i la convocatòria que ara obren des de la pàgina globalteacherprize.org és la segona. Hi destinen ni més ni manco que un milió d’euros, que l’any passat anaren a una mestra d’anglès nord-americana. M’agrada la iniciativa d’aquest Global Teacher Prize que, segons com ho mirem, podríem pensar que tanmateix segur que la guanyadora no és, ni d’un bon tros, la millor mestra del món, i que això és com un concurs d’aquests de Master Chef qualsevol. I què si no ho és la millor mestra? Sense treure-li gens de mèrit, només el fet que la convocatòria existeixi i que reconegui un o una professional que “hagi contribuït de manera extraordinària a la professió i que hagi destacat en l’important paper que els professors tenen dins la societat”, només que hi hagi aquesta crida, el premi ja té un boníssim motiu per a la seva existència. A més, la mateixa Fundació Varkey ha fet coincidir l’obertura de la segona convocatòria amb la publicació d’una carta oberta, en la qual 25 líders mundials demanen a tots els governs del món que protegeixin i valorin els mestres i alhora que facin la feina necessària per restaurar el respecte que els mestres es mereixen. A les Illes, el proper govern tindrà feina en aquest sentit, atès el desgastament que va propiciar l’executiu presidit per Bauzá. Podem pensar que l’actitud que prengué el Govern balear amb els docents no va fer més que reforçar-los, però tota acció d’erosió, i la que han patit ha estat brutal, acaba erosionant o, si més no, debilitant. Ara és l’hora de canviar la percepció. D’un mestre ben valorat els grans beneficiaris són, sens dubte, els alumnes.
