A l’estiu és quan, en major mesura, ens adonam del pes cultural que van guanyant la resta de municipis mallorquins respecte de Palma. Amb això, hom no vol dir que la resta de l’any els pobles de Mallorca no tinguin una activitat, millor dit, una vida cultural més o manco intensa, que per això tenim els festivals del Teatre de Manacor o de Vilafranca (per esmentar-ne només dos), la programació fotogràfica que fa a Llucmajor la Fundació Toni Catany, les fires de la tardor, les lectures poètiques o la dansa aquí i allà, alguns concerts i presentacions, i taules de debat literari arreu de qualsevol petit o gran municipi.
No insistiré a lamentar la pèrdua de pes cultural de Palma els darrers anys. El focus s’ha de posar, ara per ara, en els concerts, esdeveniments literaris i musicals, a la Setmana del disseny i l’arquitectura del Club Pollença, a les nits de l’art de Campos (molt ben organitzada, per cert), la de Felanitx, la d’Alaró i a totes les manifestacions de la cultura popular que es viuen arreu del que encara ara denominam, de la manera més reduccionista possible, la Part Forana de l’illa.
Ajuntament d’ajuntaments
Són totes elles unes manifestacions culturals de prou calat que, si individualment tenen cadascuna el seu interès, sumades (i afegides també a les de Palma) componen un gruix gens menyspreable i que, sobretot, és la llavor sobre la qual hauria de treballar el departament de Cultura del Consell de Mallorca, que en té les competències i que per qualque cosa al Consell se li diu i se’l reivindica com l’ajuntament d’ajuntaments.
Fa molt que una part de la societat ha entès que les institucions culturals no poden ser simples òrgans per repartir subvencions. El Consell de Mallorca té una tasca determinant a fer i, si bé estava entre les intencions dels que regeixen la cultura aquesta legislatura, no es perceben moviments en aquest sentit. El Consell ha de ser per força el que es posi al capdavant per crear un teixit cultural arreu de l’illa, amb fils i puntades que connectin les programacions d’uns municipis amb les dels altres, que afavoreixin la col·laboració entre els espais i els agents culturals, que promogui la mobilitat dels seguidors i que, tot i la independència que cada espai i municipi ha de tenir, hi hagi consciència del conjunt, de l’entitat que en si mateixa és Mallorca.
Entre tots es podrien estalviar doblers i recursos, però sobretot, i el que és més important, es podria aconseguir una activitat i una vida cultural que transcendís més enllà de l’illa, generadora de nous públics i gran estímul per als professionals.
