Havia quedat amb Cesc Mulet per a l'entrevista que aquest dimecres es va publicar al diari ARA de Catalunya i a l'arabalears.cat. Caminava pel carrer de Robert Graves per després pujar cap a l'espai, més novaiorquès que no mallorquí que té La Perifèrica al Terreno. A mitjan matí, tot al meu pas eren barreres baixades, d'aquestes que se'ls nota que no s'han obert fa mesos, potser anys. Finestres tapiades, persianes rompudes, pols, deixadesa i una atmosfera d'una certa intranquil·litat que semblava aconsellar-me que no hi tornàs en fer-se fosc.
Ja un poc més amunt, entre cases precioses, altres que ho foren i la majoria en estat de deteriorament, tens igualment la certesa que el Terreno fa molts anys que està deixat de la mà de l'Ajuntament. Massa anys ja des d'aquells temps gloriosos i massa també des que les aglomeracions de la bauxa als voltants de Gomila varen iniciar el camí de la degradació.
Fa llàstima, molta llàstima quan t'hi passeges. I mentre no puc deixar de pensar en la bona feina que fan Georgina Sas i Àngels Àlvarez amb les Converses al Terreno, per a les quals han aconseguit mobilització al voltant de la cultura però, sobretot, han fet que molts mirem cap a una barriada necessitada d'atenció, voldria fer una crida als partits que negocien un pacte de govern a Cort: la rehabilitació del Terreno hauria de ser un compromís per al mandat que és a punt de començar.
