"EDUCACIÓ DONARÀ un 'tracte individualitzat' als qui triïn castellà", es llegeix aquest dijous a l'edició balear del diari 'El Mundo'. En la informació de l'interior, el titular diu que aquest tractament exclusiu (aquest adjectiu el pos jo) es donarà als nins que hagin optat pel castellà com a llengua preferent per a la seva escolarització. En canvi, el text comença dient que el tractament individualitzat es donarà a les famílies que vulguin el castellà per als seus fills. Sigui com sigui, només que la Conselleria d'Educació es pugui plantejar posar reforços i atendre de manera individualitzada els alumnes als quals s'ha marcat la casella del castellà com a llengua per començar la seva escolarització vol dir que estam igual o pitjor que en els temps del Trepitja, sense cap criteri i amb una temeritat que fa tremolar.
Hi ha, en primer lloc, una qüestió de responsabilitat política per garantir la millor preparació per al futur. Qualsevol nin que visqui a les Illes tindrà el futur més garantit i una millor capacitat de relacionar-se i d'integrar-se si sap la llengua del lloc que habita. És absurd aquí haver d'afegir que també sabrà castellà i podrà saber anglès.
Però, sobretot, hi ha una qüestió de dignitat en aquesta responsabilitat política, i la dignitat es demostra amb les prioritats que qui governa estableix. Em deman què deuen haver sentit les famílies que tenen fills amb necessitats especials en llegir que el tracte individualitzat i el reforç es donarà als qui demanin castellà, quan als nins amb discapacitats se'ls ha deixat pràcticament sense suport.
És més, si aquests titulars que ha llençat el PP a un diari en concret sobre el tracte individualitzat per als qui s'escolaritzin en castellà només són una manera d'intentar rapinyar uns vots just abans de les eleccions; si és així, el sentit de la responsabilitat encara està més malalt del que, almanco jo, podia imaginar. Sí, digueu-me ingènua.
