Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Per les arts que no té la LOMQE

Així com es varen fer a Balears les coses en temps que l’avaluació en Educació ens la feia l’informe Trepitja, potser no ens en quedi d’altra que anar fent petites passes perquè els efectes de la LOMQE sobre les nostres escoles es noti el mínim possible. Mentrestant, millor que no dur un ciri a la Sang crec que seria fer tot el que calgui perquè una vegada passades les eleccions generals, la llei aquesta que es va fer sense gens de respecte pel criteri de la immensa majoria dels professionals de l’ensenyament entri a fer part d’un mal passat. Una vegada més, l’ensenyament a Espanya haurà patit la insensatesa d’un govern que li va posar la Q de qualitat a la llei per poder ficar-hi la religió catòlica i, entre molts altres despropòsits, esborrar matèries com la música o la plàstica. Que els alumnes se sàpiguen el credo de memòria i que la creativitat, si no la tenen de natural, que no se’ls fomenti, i si la tenen, a capar-la. Les matèries artístiques, a qualsevol país civilitzat, no són enteses tant com a assignatures per a les quals es deixen unes poques hores setmanals, sinó com a ensenyament transversal, com una excel·lent manera d’obrir la mirada, l’oïda i els altres sentits als alumnes (i entre aquests sentits, el de la curiositat) perquè els entrin millor les matemàtiques, puguin valorar les aportacions de la filosofia, apreciïn el fet de menjar sa i vagin pujant preparats per entendre la vida d’una manera absolutament diferent de com l’entenen els que han fet la LOMQE. Crec que a aquestes altures, i a Balears en particular, ja hauríem d’haver après que, per posar fi a la LOMQE i per aconseguir una vertadera qualitat educativa, el millor és treballar junts i propiciar el consens.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT