INDÚSTRIES CULTURALS. Tot i que els crits d'alerta s'havien deixat sentir amb força, des de fa uns mesos tenim dades més que suficients per constatar els nefastos resultats que per a la cultura ha representat un IVA posat a l'altura dels productes innecessaris o de caprici. S'han repetit moltes vegades les dades: a Espanya, el 2012, varen desaparèixer 2.000 indústries culturals i 24.000 llocs de feina lligats a aquesta activitat. A mi em sembla un nombre ínfim, si tenim en compte com està el panorama només als nostres voltants. I sospit que no es comptabilitzen com a indústries culturals aquelles petitíssimes empreses (moltes vegades formades per un o dos treballadors autònoms) que fa tan sols tres o quatre anys tenien una dedicació amb finalitats culturals. Des que les administracions públiques varen començar la seva croada contra la cultura, amb retallades sanguinàries del suport i pujada més sanguinària encara dels impostos, el teixit cultural es va anar desfent. Ahir mateix, el diari El País, dedicava un llarg reportatge als estralls que aquestes mesures han provocat en el sector artístic. En el reportatge, la galerista Helga de Alvear denunciava el rebuig a la cultura per part del Govern, cosa incomprensible per a qualsevol país que vulgui tenir un lloc al món. Altres pàgines a tots els diaris s'han dedicat al món editorial, la música, el teatre, el cinema o la dansa, tot i que la cultura és això i molt més.
UN MAL PROVOCAT. Anava a titular aquest article "Un calcetí que es desfà", si pensam en la cultura com un teixit que es construeix punt rere punt i que, de la mateixa manera que es pot teixir d'una sola peça, també es pot desfer sencer si el fil s'estira de més. Arribats aquí, he canviat el titular perquè, en el cas que ens afecta, és massa evident que hi ha una mà que estira del fil amb la pretensió manifesta de desfer la cultura. Si la cultura és un vehicle de difusió d'idees i de valors, l'estratègia és clara, tant per part de l'estat espanyol com per obra del seu segur servidor, el Govern balear. Si no respongués a una voluntat de desfeta, a què vénen els atacs continuats a la llengua catalana, a l'educació o a la llibertat d'expressió? A què ve que no es revisi l'IVA a la baixa després dels catastròfics resultats que s'obtenen? A què respon la manca de suport públic a totes aquelles institucions, associacions i empreses que desenvolupen o desenvolupaven, quan podien fer-ho, una tasca cultural quotidiana? Ens diran que són motius econòmics, però només ho són en part, perquè entretant els nostres impostos, cada dia més pesants, se'n van a altres prioritats ideològiques. Ho volen així, però molt sospit que el teixit no es desfarà.
COHESIÓ I IDEES. Per ventura, i molts indicadors així ho apunten, els sortirà a l'inrevés. Si una cosa té la cultura és capacitat de creació, de regeneració davant l'adversitat, i com a element de cohesió social és insuperable, tant si es reforça des de les estructures del país (que és el que fa qualsevol estat que vulgui sobreviure) com també si se la posa en perill de mort. Encara retronen les paraules de l'expresident popular Cristòfol Soler quan, des d'aquestes mateixes pàgines, afirmava que "Bauzá contra la llengua ha unit com mai el país". I ho deia només unes hores abans que més de 100.000 persones sortissin als carrers de Palma li donassin la raó. Ara i aquí, si tinguéssim espai, podríem fer una llista llarguíssima de les idees que sorgeixen dia rere dia, com també de les iniciatives particulars o col·lectives que estan regenerant la cultura d'aquest país, en uns nivells de cohesió que fa temps que no s'assolien. Que vagin desfent el calcetí, que mentre ho fan, potser se n'està teixint un altre de més reforçat.
