OBSERVATORI
Balears 13/05/2017

En conjunt, qui se n’ocupa?

Dijous que ve, 18 de maig, torna a ser el Dia internacional dels museus

i
Cristina Ros
4 min
En conjunt, qui se n’ocupa?

Dijous que ve, 18 de maig, torna a ser el Dia internacional dels museus, que enguany celebren moguts pel lema ‘Museus i històries plenes de controvèrsia: dir el que no es pot dir als museus’. Si bé l’organizació mundial dels museus, l’ICOM, el que pretén és fer una reflexió sobre el paper de sensibilització que tenen les institucions museístiques, posats en el panorama de les Balears, crec que abans ens fan falta moltes reflexions sobre qui s’ocupa de la nostra xarxa de museus i què se n’està fent, si és que se n’ocupa qualcú o si se n’està fent alguna cosa.

En els darrers temps hem tingut notícia que el Consell de Mallorca vol tenir un museu propi repartit en quatre seus (edifici de l’antiga Diputació, la Misericòrdia, Krekovic i Raixa); s’ha obert amb moltíssima pena i ni un bri de glòria, al Casal Balaguer, el que vol ser el museu de Ciutat o centre d’interpretació de Palma; es parla de reprendre l’etern projecte del Museu Marítim (el de Sóller s’ha anat tancant a temporades per no poder pagar ni un vigilant); la consellera Fanny Tur, aquest dijous en compareixença parlamentària, es va comprometre a posar fi al deute històric de la manca d’un museu a Formentera; Calvià vol tenir el seu museu arqueològic i, per no estendre’m més, el museu del calçat d’Inca s’intenta reconvertir en museu de la indústria a Mallorca. Tot això, per no parlar que el Consell ha iniciat el procés d’expropiació del Sindicat de Felanitx perquè sigui seu per a l’obra de Miquel Barceló, o del compromís que va assumir la presidenta Armengol d’activar la construcció del Centre Internacional de Fotografia amb el patrimoni de Toni Catany que no cal recordar una vegada més que hi ha una partida de fons estatutaris per fer-lo i que es pot perdre.

Celebram els museus. Un país es relata a través dels seus museus, però també es delata si no en fa planificació i no en té cura. Començant per recordar que a les Illes tenim Llei de museus des del 2003 i que les competències són dels distints consells insulars, de llavors ençà no hi ha hagut ningú que s’hagi preocupat per fer un pla del conjunt de museus. És el mínim que s’hauria de fer per saber què volem que siguin els nostres museus, fins a quin punt hi apostam, com s’han de gestionar, com han d’estar configurats els seus patronats, si caldria que funcionassin en xarxa o no, si hi ha d’haver alguna jerarquització, si se n’han de fer de nous, si s’han de dotar de pressupost suficient els ja existents, com ha de ser el procés de professionalització, quants magatzems es necessiten per conservar el nostre patrimoni en condicions, si els registres d’obra han d’estar interconnectats, etcètera, etcètera, etcètera.

Preparant el nostre Dia internacional dels museus, m’he preocupat de rellegir el Pla de Museus de Catalunya. Document de treball 2015 - 2025 (el podeu trobar a internet). Encara que no l’estan complint del tot, almenys tenen un full de ruta que marca el que volen ser quan siguin grans.

Només a Mallorca hi ha una seixantena de museus. Els museus grans, com el Museu de Mallorca o Es Baluard, tenen pressupostos del tot insuficients. Així i tot, la situació més greu es dona a la Part Forana: el museu d’Artà agafa pols de fa dècades, l’Etnològic de Muro sobreviu en condicions miserables, el de Sineu té les escudelles en perill d’extinció, el de Porreres o el de sa Pobla fa anys que viuen l’obsolescència, a Montuïri es va fer un gran edifici per a centre d’interpretació dels molins que està buit, com el de Cabrera a la Colònia de Sant Jordi, com el de Son Real que destrossà la possessió...

Podria continuar, però em quedaré sense línies per dir que col·leccions públiques que haurien d’estar en museus es troben repartides per passadissos i quartutxos de les distintes administracions. No hi ha magatzems, ni plans per fer-los. El patrimoni es perd. Hi ha una manca de registres de les col·leccions, com cal. No es fan col·leccions, no hi ha uns criteris marcats, no es destina pressupost a deixar testimoni de la creació artística contemporània per a les generacions futures i ningú està a l’aguait de si surten peces que cal incorporar en el relat històric. Els patronats són eminentment polítics, cap intenció d’incloure-hi professionals que puguin col·laborar amb la direcció dels centres. No ens venem al món: la presència a internet de les col·leccions dels nostres museus, exceptuant-ne un o dos, és més que residual i us convid a mirar la secció ‘Descobreix els museus’ de la web del Consell de Mallorca (quedareu bocabadats). I així, suma i suma. Mentrestant, es gasten doblers dissenyant itineraris culturals, audiovisuals, milionades en centres d’interpretació i altres capritxos museístics dels governants de torn, sense ocupar-se’n en conjunt, del país, del present, ni del futur.

stats