Publicitat
Publicitat

El conveni amb Catalunya

Em deman què té d'estrany que Balears signi un conveni amb Catalunya, en aquest cas per treballar conjuntament en l'àmbit de la cultura, que és el que anunciaren ahir la consellera Esperança Camps i el conseller de la Generalitat Ferran Mascarell. Podria establir-se un conveni amb Catalunya en qualsevol altre àmbit i tampoc tindria res d'estrany. El que ho és, del tot anormal, és que durant els darrers quatre anys els governs balear i català no s'hagin creuat paraula.

És més, encara resulta més extraordinari el fet que l'Executiu de José Ramón Bauzá es dedicàs a combatre amb totes les armes possibles tot allò que tingués a veure amb la cultura catalana, que és la que compartim amb el Principat. Veïns geogràficament parlant, germans en les arrels culturals i amb nombroses línies de possibles col·laboracions que a ambdós ens convenen –i més, sempre, al més petit i més feble–, un intercanvi continuat d'experiències, de coneixements, de relacions i de projectes hauria d'entrar dins el que s'ha de considerar natural.

Per això, quan veus que Bauzá encara té un rossegall de persones que critiquen que se signi un conveni amb Catalunya, entens més la necessitat de posar fi a aquesta irregularitat. Balears tornarà a fer part de l'Institut Ramon Llull, a més d'altres institucions clau de la cultura catalana. Com és natural. Ahir, precisament, Sebastià Alzamora demanava que es fermassin les coses perquè les Illes no puguin tornar a passar per aquest entrar i sortir continuat de les institucions de la cultura catalana. Així hauria de ser. Aquests darrers quatre anys hem pogut comprovar més que mai que a fora hi fa molt de fred.

PUBLICITAT
PUBLICITAT