Publicitat
Publicitat

Les coses del Twitter i les responsabilitats

La campanya electoral es va fer, en gran mesura, a les xarxes socials, especialment en el món del Twitter. Uns candidats més que no els altres, s'ha de dir. I els qui més ho varen fer, els que el feren servir amb més naturalitat, també s'ha de dir que són els que millor els va anar. La gent vol gent propera, que es demostri com és, que respongui, que opini i que entri en debat, fins a un cert punt.

Potser sigui aquest "cert punt" el que haurien de saber mesurar les persones que tenen responsabilitats públiques. Les xarxes són tan benèfiques com perilloses, no aguanten gaire bé la instrumentalització, com tampoc no aguanten l'excessiva nuesa en el cas que qui les fa servir tingui o pugui arribar a tenir una responsabilitat pública.

Ho veim cada dia. Més enllà de ser una hemeroteca impagable que et pot deixar en pèl abans que no t'hagis volgut començar a treure la roba (com ha passat al responsable cultural de Manuela Carmena), aquests dies veim com candidats que abans del 24-M havien estat d'allò més actius al Twitter han deixat de piular de cop. En tenim d'altres dels quals encara esperam un tuit d'agraïment per la confiança de totes les persones que els han donat el càrrec que comencen a ostentar. I en tenim, també, que així com se la pensen i la viuen, així la diuen, encara que qui rebi la galtada sigui un soci de govern.

Indubtablement, la transparència és positiva, però actuar amb consciència de la responsabilitat que un té també ho és. I s'ha de tenir en compte que no sempre poden anar de la mà, crec jo.

PUBLICITAT
PUBLICITAT